En defensa de la revolució mèdica
Al diari expliquem aquest diumenge deu avenços mèdics decisius que canviaran les nostres vides en la pròxima dècada: ens allargaran l’esperança de vida i ens donaran més benestar. L’acceleració del progrés mèdic és espectacular. L’edició genètica, la nanotecnologia, la immunoteràpia, la bioimpressió 3D, la introducció de la intel·ligència artificial i el big data, la mecanobiologia, les operacions amb robot i a distància i l’ús de nanopartícules són, entre d’altres, algunes de les innovacions més rellevants que formen part d’un futur que ja és present. Estem assistint a una revolució que passa dels centres de recerca i els laboratoris als hospitals a gran velocitat. Unes millores que també inclouen canvis de mentalitat com el que promou que cada cop es tingui més en compte la visió de gènere (l’atenció a la singularitat de les dones) en la investigació mèdica, tradicionalment centrada en el prototip masculí. Tot això s’està donant alhora, i segurament no som prou conscients de l’abast revolucionari que té.
Però les coses no passen soles. I naturalment es podrien fer millor. Es pot i s’ha de seguir avançant. Catalunya ja és un pol important de recerca mèdica, un pol que cal seguir enfortint a través de la col·laboració público-privada. L’eterna manca d’una llei de mecenatge no ha posat mai fàcils les coses: ¿quan hi haurà un govern de l’Estat que la faci? En tot cas, el camp mèdic és un dels nostres pilars, en el terreny científic -amb centres de primera línia en els àmbits de la biomedicina, la medicina regenerativa, la regulació genòmica, el càncer, la sida i moltes altres disciplines- i en el terreny econòmic, com ho prova l’existència de grans laboratoris farmacèutics com Grifols, Esteve, Almirall, Ferrer, Lacer, Uriach... Tot això suma, i suma molt.
Barcelona no és ja només un destí turístic, sinó també un lloc apreciat per venir-hi a investigar i a treballar en aquests camps, o fins i tot per venir-s’hi a tractar com a pacient. Tenim una llarga tradició mèdica que s’ha mantingut històricament i s’ha potenciat les últimes dècades. Amb una població que representa el 0,1% de la mundial, Catalunya és responsable de l’1% de la producció científica al món, amb especial incidència en el camp mèdic. Però a la recerca encara li falta molt suport. La inversió en R+D+I hauria de créixer més. No és una opció, és una prioritat si volem mantenir la competitivitat científica i econòmica en el camp mèdic i farmacèutic. Si volem seguir sent pioners i necessaris en aquesta revolució mèdica mundial. Una revolució al servei de les persones, que ni de bon tros ha de suposar només tecnificació, sinó que ha d’anar de bracet d’una cura de les persones integral, amb la qual l’ARA està compromès a través de la beca Carles Capdevila, el primer guanyador de la qual es farà públic el dijous 13 de juny.
