Opinió16/12/2015

Els conformistes

Els polítics miren les dades i perceben la poca assistència a les urnes com un fracàs

i
Albert Villaró

Abans del recompte del diumenge al vespre, la dada de participació va ser la gran notícia. Baixa. Més baixa que a les generals i que a les comunals de quatre anys enrere, en una gràfica que va davallant. Tot és relatiu, cert, i hom pot dir, a tall de consol, que els envejats suïssos tenen uns percentatges de vot semblants i que els Estats Units no es distingeixen precisament pel seu entusiasme a l’hora d’anar a votar (i, a més, t’has de registrar abans!).

Els polítics miren les dades i perceben la poca assistència a les urnes com un fracàs. Com que s’ho veuen a venir, abans es lamenten, fan escarafalls, crides a la participació i, 'encabat' demanen l’autocrítica per aconseguir que, la propera vegada, a la bugada electoral no es perdi un llençol participatiu. Jo no m’hi trencaria les banyes. D’entre la bossa abstencionista estic segur que hi ha un gran nombre de conformistes. I dels que deleguen. Dels que només s’ho miren i tot els va bé. Dels que tenen mandra. Dels indecisos professionals. Dels superrebotats. Dels abstencionistes estructurals, dels despistats. I tants caps tants barrets.

Cargando
No hay anuncios

La solució, en un problema que té múltiples causes, hauria de ser també extraordinàriament complexa. Hi ha llocs on ho resolen per la via directa: el vot obligatori i tal dia farà l’any. Que facin com a Luxemburg, on, si no hi vas, les autoritats et claven una multa de cent euros, cent, que poden arribar fins a mil als infractors reincidents. Amb el nostre inveterat amor a la pela, la gran festa de la democràcia seria aquí un festival.