Espot blinda el Govern i no permet moció de censura

DA, L'A i CC presenten el pacte, que es divideix en cinc punts programàtics i en tretze accions concretes

Aconseguir que el pacte de govern assolit entre DA, L'A i CC perduri al llarg dels quatre anys de legislatura i que es creïn les mínimes fissures possibles. Amb aquest principal objectiu s'ha segellat el pacte a tres i és per això que l'acord signat deixa escrit negre sobre blanc que cap de les tres formacions podrà presentar una moció de censura al Govern llevat que es cessi algun ministre, ni tampoc es podran plantejar qüestions de confiança. Només se'n podran presentar quan hi hagi una majoria de ministres que així ho demani i tenint en compte que sempre hi haurà d'haver com a mínim un ministre de cada formació que així ho demani.

A part d'aquest blindatge, el full de ruta, signat davant de notari, desgrana en el seu preàmbul cinc punts programàtics que neixen de la confluència dels tres programes electorals als quals han batejat que coincideixen “més d'un 80%”. El cap de Govern, Xavier Espot, ha volgut insistir que el pacte “neix de la lectura acurada dels resultats electorals” i que hi ha “àmplia coincidència ideològica” entre les tres formacions. “No és un pacte conjuntural o circumstancial sinó un full de ruta per als propers quatre anys i amb l'objectiu que serveixi per assolir els pactes d'estat i la política de la mà estesa”, ha volgut deixar clar Espot només començar la roda de premsa. El cinc punts són: la transparència i participació ciutadana, economia, polítiques socials, medi ambient i política exterior, amb el principal repte de l'acord amb la Unió Europea.

D'aquests cinc eixos principals se'n despenjaran tretze accions concretes, la primera de les quals serà la lluita a favor de la transparència i el bon govern i per això en el primer període de sessions s'impulsarà la futura llei de transparència i accés a la informació que tindrà com a punt de partida el text que la legislatura passada no va poder ser aprovat i es va quedar en un calaix. Les següents accions se centraran al tomb de la participació ciutadana (amb la creació d'una secretaria d'Estat), tirar endavant l'acord d'associació amb la Unió Europea, la simplificació administrativa i l'abordatge del desplegament de la Llei de la Funció Pública.

En l'àmbit més social el futur Govern s'ha posat com a objectiu buscar solucions al tomb de les pensions així com un pacte d'estat que també es vol assolir per a la sanitat. L'habitatge és un dels principals aspectes que l'executiu hi vol incidir de manera més ràpida amb l'activació de la taula nacional amb accions associades com immobles amb acció publicoprivada. Per altra banda, més recursos per a justícia, treballar per medi ambient i les infraestructures de transport on es destaca l'estudi per a la implementació d'una aeroport nacional d'Andorra. Impulsar uns pressupostos equilibrats, simplificar els tràmits per a agilitzar la implementació d'inversió estrangera així com treballar de cara al turisme i comerç.

Després de signar aquest document amb els cinc eixos i els 13 punts concrets, en els primers 15 dies les tres formacions signaran també dos documents més davant de notari on hi haurà les confluències dels tres programes electorals i un calendari on s'establiran les accions legislatives a dur a terme en funció de la feina i prioritats els següents quatre anys. Per això es dividirà la legislatura en tres trams: la primera des d'ara i fins al desembre, del 2020 al 2022 i el final de la legislatura on s'hi arribi “de manera programada i assossegada”, ha assenyalat el president del grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo, en clara referència al final de la passada legislatura que va ser tot el contrari.

Pel que fa a l’acció legislativa i parlamentària, els grups parlamentaris Demòcrata, Liberal i de Ciutadans Compromesos es comprometen a donar suport als projectes de lleis de Pressupost i, en la mesura que sigui possible, als altres projectes de llei que presenti el Govern i a les proposicions de llei que promoguin qualsevol dels altres dos grups parlamentaris. D’altra banda, els tres grups es comprometen a adoptar una posició comuna i prèviament consensuada en relació a les proposicions de llei que presentin els altres grups parlamentaris.

Per això, setmanalment el cap de Govern i el ministre de presidència planificaran les accions a dur a terme en el consell de ministres d'aquella setmana “per no impulsar projectes de llei que no hagin estat consensuats prèviament”, tal com ha destacat el president el grup parlamentari de CC, Carles Naudi. També hi haurà una reunió setmanal per acordar la política comunicativa que inclourà els presidents dels grups parlamentaris, el cap de gabinet del cap de Govern i el ministre de Presidència. Finalment, també es crea un comitè tripartit on s'hauran de reunir les tres executives dels partits cada tres mesos. Tot plegat unes pautes que, a priori, semblen força farragoses.

L'acord amb la UE, capitanejat per Esport

De moment, el Govern només està format pel cap, qui haurà de designar els seus ministres. De moment, i a falta de noms oficials, Espot només ha volgut anunciar el repartiment de carteres per partits. Set aniran a mans Demòcrates: Finances i portaveu, Afers Exteriors, Ordenament Territorial, Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Salut, Educació i Ensenyament Superior i Cultura i Esports. Quatre en mans liberals: Presidència, Economia i Empresa, Afers Socials, Habitatge i Joventut, Turisme i Funció Pública. Finalment, Ciutadans Compromesos es quedarà amb una cartera i serà Justícia i Interior. En total, dotze ministeris, dos més que la passada legislatura. Entre els noms que ja sonen, entre les files taronges hi ha Eric Jover, que canviaria de ministeri i agafaria Finances, mentre que Jordi Torres i Sílvia Calvó repetirien a Ordenament Territorial i Medi Ambient, respectivament. Gallardo es quedaria amb Presidència i la fins ara consellera general d'L'A, Judith Pallarés, sona per portar la cartera de la Funció Pública. El ministeri de CC quedaria en mans del tercer a la llista electoral dels massanencs, Josep Maria Rossell.

Un dels canvis respecte a l'anterior executiu és la creació de la secretaria d'Estat per a la Unió Europea i que dependrà del cap de Govern. De fet, d'Espot en dependrà també la secretaria d'Estat de Participació Ciutadana. “Seré qui donaré les directrius” en relació a l'acord d'associació, tot i que encara no se sap qui serà el cap de la delegació negociadora, ha apuntat Espot.

Adeu al referèndum de l'avortament

Malgrat l'ampli consens i la coincidència programàtica entre els partits, també hi ha alguns punts amb els quals no coincideixen com l'avortament o la Llei de la Funció Pública, aquesta última ha rebut el revers aquest mateix dijous la sentència del TC. Pel que fa al primer aspecte, al llarg de la campanya electoral L'A va plantejar fer un referèndum o consulta vinculant sobre l'avortament, un aspecte que per DA és innegociable. “Hi ha aspectes que no es podran plantejar, com a partit hem d'entendre que no és un govern monocolor i hem de prioritzar que és allò que el país ens reclama i és prioritat donar-hi resposta”, ha defensat Gallardo.

Espot ha volgut sortir en defensa d'L'A i, malgrat reconèixer que portaven al programa el referèndum sobre l'avortament, també ha recordat que els liberals “sempre han estat a favor de no posar en risc el nostre règim constitucional”. El cap de Govern ha afegit que des de l'òptica de l'executiu ara els liberals “podran conèixer de primera mà aquelles opinions i manifestacions que pel fet d'estar al govern nosaltres coneixem”. Espot ha posat sobre la taula el servei d'ajuda a les dones que vulguin avortar, que ara entrarà en una fase d'estudi d'informes jurídics per determinar que compleix la Constitució i el Codi Penal.