L'acusació particular i els actors civils del 'cas BPA', en contra de les recusacions

Les parts reclamen al TC ser presents en els recursos d'empara que pretenen vetar diversos batlles

Els actors civils, el Govern i la CASS, i les diverses acusacions particulars presents en el judici del 'cas BPA', vinculades amb la 'trama Landstreet' i la causa principal, anomenada Gao Ping, reclamen al TC que se'ls admeti com a parts implicades en els recursos d'empara per poder defensar la no recusació de diversos batlles. Volen, així, aportar “nous arguments que complementin els que de ben segur de manera sòlida i rigorosa addueixi el ministeri Fiscal”, cosa que de moment no han pogut fer.

En l'escrit presentat al TC, al qual ha tingut accés l'ARA Andorra, reclamen que no han estat coneixedors de  l'admissió a tràmit del recurs d'empara, presentat per l'advocat de quatre dels processats, Josep Antoni Silvestre, contra la composició del tribunal de Corts que jutge el cas (Josep Maria Pijuan, Enric Anglada i Concepció Barón) fins que no es va notificar fa unes setmanes a través del BOPA. A causa d'això, aquestes parts no han pogut presentar al·legacions i ara demanen a l'alt tribunal que els admeti per poder-ho fer, ja que el procediment es troba a tràmit i el TC encara no s'ha pronunciat al respecte de manera definitiva.

Cal recordar, però, que el mateix Silvestre, en aquest cas per via del TS, ja va presentar una altra recusació cap a Pijuan únicament, i que ja té resolució del Tribunal Superior, el qual  li ha donat la raó i ha comportat que el president del Tribunal de Corts hagi quedat apartat de la causa principal, i que per aquesta raó  està suspesa 'sine die'. Els actors civils i les diverses acusacions particulars volen que el magistrat torni a ser admès com a president del tribunal.


També reclamen que la batlle Azahara Cascales, qui s'estava encarregant d'instruir les diferents causes, tampoc sigui apartada del cas després que el mateix TC acceptés a tràmit la recusació, encara pendent del dictamen final de l'alt tribunal. Cal recordar que els germans Cierco la van recusar perquè havia estat secretària d’Estat de Justícia i Interior en la primera legislatura demòcrata. A qui també van recusar és a Maria Àngeles Moreno, una de les dues batlles especialitzades en blanqueig, demanda que encara també està pendent de decisió final que prengui el TC.

Els actors civils i les diverses acusacions particulars estan en contra d'apartar tots aquests actors de la causa, tant en la fase d'instrucció com en la de judici, i per això ara volen poder aportar al·legacions en la fase final dels recursos d'empara que està estudiant el TC. Argumenten, també, que formen part del procediment ordinari dels batlles que es pretén recusar i entenen que no formar part del procediment d'empara afectaria directament al dret a poder tenir un procés degut, un tribunal imparcial i es violaria el dret de defensa. “La composició dels respectius òrgans instructors o jutjadors és transcendent per a totes les parts”, recorden.

Finalment, en l'escrit presentat al TC es pregunten: “Seria admissible que se’ns imposés un canvi de la batlle sense la nostra intervenció? Seria admissible sense haver estat escoltats?”. Les mateixes parts es responen: “Estem convençuts que l'alt tribunal respondrà negativament a les nostres preguntes i que admetrà la nostra intervenció en aquest estadi del procediment, fent així innecessària l’obertura de nous procediments que farien el joc a la lamentable actuació sistemàticament dilatòria de les defenses en les causes relatives a l’afer BPA”, carregant així contra les recusacions sistemàtiques per part de Silvestre.