Xavier Cañada: "El principal neguit és treballar i no poder arribar a final de mes"

Andorra la VellaXavier Cañada va ser nomenat Raonador del Ciutadà el gener del 2024, després d’un procés de selecció públic i obert que va culminar amb un consens ampli entre totes les forces parlamentàries.

Cañada, advocat i màster en Polítiques Públiques de Seguretat, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a l’Administració Pública, exercint com a agent de policia, lletrat al Gabinet Jurídic del Govern i director del departament d’Afers Socials. També ha col·laborat activament amb col·lectius vulnerables, fet que reforça el seu perfil social i compromès amb els drets fonamentals. En aquesta entrevista, repassem amb ell les principals preocupacions que arriben a la institució que encapçala: l’accés a l’habitatge, la precarietat laboral, la situació dels menors en contextos d’irregularitat administrativa o les condicions del sistema penitenciari.

En els darrers mesos, el volum de queixes i consultes que arriba al Raonador s’ha mantingut estable o ha experimentat canvis destacables?

La dada exacta no la sé ara mateix, però estem en els termes de l’any passat de moment. Com ja se sap, la majoria de les consultes d’habitatge són per rebre informació de com accedir a un lloguer assequible. Aquestes les hem dirigit a l’Institut de l’Habitatge. Però és bona notícia veure que no s’han disparat; el que va suposar un alleujament per la ciutadania van ser les pròrrogues dels contractes de lloguer, del 2023. Aquesta llei ha fet davallar els neguits.

Quines són les principals preocupacions que expressen els ciutadans? Quin perfil de persona és qui recorre més sovint al Raonador?

Hi ha un rerefons que ens arriba, que és la manca de capacitat d’arribar a final de mes. Les persones no poden estalviar i els preocupa l’alt cost de la vida. És una realitat; són persones que treballen, que tenen ingressos, però que no poden fer front a imprevistos o que senten que l’administració no els ajuda. Per què no? Doncs perquè no són prou pobres per rebre ajudes i se senten desemparats. El perfil més habitual són persones d’una edat mitjana d’uns trenta-cinc anys. La majoria de nacionalitat andorrana. És una dada rellevant.

El Raonador ha rebut queixes sobre habitatges amb ocupacions excessives o condicions precàries d’habitabilitat?

Queixes tan concretes sobre ocupació, no. Sabíem a l’inici del 2024 la situació dels peruans irregulars. Ens van alertar que les condicions en les quals viuen són molt complicades.

Com valora la situació dels menors en famílies en situació irregular i les dades no oficials que apunten a prop de 1.000 persones sense regularització?

M’agrada treballar amb dades objectives. Aquesta dada jo no la tinc i la desconec. A mi em sorprèn el número que afirma el Sr. Castillo i la respecto, però no en tinc constància. Que hi ha persones irregulars al país? Sí, nosaltres en rebem, però aquest nombre em sembla incomprovable, pel que no puc fer anàlisis basades en una dada no objectivada. A vegades em diuen "n’hi ha molts", "n’hi ha pocs"... Com ho mesurem? En què ens basem? Entenc que és complicat saber quantes persones hi ha de manera irregular; la clandestinitat pot ser un obstacle.

Considera que els menors reagrupats no regularitzats reben la protecció adequada dins del marc legal andorrà?

El tema de la mobilitat humana i de les persones que arriben no només a Andorra sinó a Europa, buscant un model de vida millor, escapant de règims i catàstrofes climàtiques, és una realitat. Posem el focus en aquests menors que ja tenim al país. La Convenció dels Drets dels Infants és molt clara i demana que els protegim. Aquesta és la nostra missió per la llei pròpia que va aprovar el Consell General. Ens concentrem en reconèixer aquest dret i l’hem de fer efectiu.

Tot el que es faci a políticament, de reagrupament o de regularització, no ens hi posem perquè no farem política. Però aquests menors que ja són a Andorra, i els que rebrem, ens preocupen.

Recentment, el Raonador ha publicat un informe que assenyalava mancances en el sistema penitenciari. Tant la ministra de Justícia, Ester Molné, com el cap de Govern, Xavier Espot, van mostrar desacord en parts de la seva anàlisi. Manté les conclusions?

Les valoracions que fan els polítics no hi entro. Ells fan les seves declaracions i jo em remeto al que hem dit a l’informe, on es contrasta quina és la situació dels presos a la Comella. Celebrem que es debati sobre les condicions, em sembla que avancem cap a unes condicions millors i que puguem ajudar-los a reinserir-se.

Sí que tenim un model punitiu amb aquestes persones que han comès delictes, però els hem d’acompanyar per tornar a viure en societat. La pregunta és: què fem com a societat perquè aquestes persones no tornin a delinquir? Hem de tenir en compte que tenim un nombre important de nacionalitat andorrana, que són joves i que tard o d’hora sortiran del centre.

Recentment, vam fer la reflexió que hem d’avançar cap a un model més humanista, sense perdre de vista el càstig, però fent que s’impliqui el condemnat. I qui ho ha de debatre és el poder legislatiu, buscant mesures que puguin destensar la situació actual. Penso que és important que ens ho plantegem.

En el cas del ciutadà acusat de tràficar amb CBD, vostè va mostrar una especial atenció. Com valora l’actuació institucional i el tractament judicial que va rebre el cas? Creu que ha afectat la imatge del Raonador?

Gràcies per preguntar. Nosaltres escoltem tothom i al·lucinem amb molts casos. El cas de l’Adrián és un més. Evidentment, mai ens podem involucrar si el cas està judicialitzat, malgrat que vam fer una valoració del Codi Penal, ja que el tema del CBD no quedava prou clar. Vam aportar una recomanació a la comissió d’Interior perquè donessin una millor definició, perquè vam detectar una anomalia i que, per un ciutadà comú, no és tan evident com pels més familiaritzats amb el dret.

Només volíem clarificar-ho perquè així ho vam entendre. A nosaltres no ens compete si s’endureixen les mesures o no, però s’havia d’aclarir. I més quan, a tot el país, s’estaven obrint negocis i locals relacionats amb el cànnabis, i per això podia haver-hi un greuge comparatiu. En aquell moment, el Consell va fer avenços en aquesta matèria. Cadascú que pensi el que vulgui, vam intentar ajudar i fem la feina de la millor manera.

Hi ha algun cas recent o situació que us hagi impactat especialment per la seva singularitat?

Sí que hi ha realitats molt complexes i variades. Actualment, els menors en situació administrativa irregular ens colpegen. Aquests nens són al país i no poden desenvolupar una vida normal. No poden participar en partits de futbol, per exemple. Sembla banal, però clar, no poden federar-se i hi ha situacions que no agraden i que són d’una sensibilitat especial.

En l’àmbit sanitari, veiem mancances en l’accés i aquesta és la situació, per la raó que sigui. Però com a mínim hem de complir amb les responsabilitats que ens hem marcat com a país.

És legítim que molts diguin "immigrants fora" o "immigrants dins", això no és una discussió del Raonador. Però només cal veure qui atén les residències, qui ens serveix el cafè o qui fa els edificis que tant ens fan falta. Són persones que tenen feines, però els llindars són els que són i hi ha qui està disposat i qui no.

Correm el perill d’una esquerda més marcada entre classes altes i baixes. Encara no és alarmant, però hem de tenir-ho en compte.