Publicitat
Publicitat

VALLPARADÍS

Una pregunta que resumeix el declivi de RTVV

Minuts abans de començar un partit europeu del Ciudad Ros Casares una periodista de Canal 9 va demanar si podia entrevistar una jugadora a la mateixa hora que començava l'enfrontament. La resposta del cap de premsa de l'equip valencià de bàsquet femení va ser l'esperada i no va incloure insults. La intrèpida reportera va insistir. "¿I si parlem amb l'entrenador perquè no la faci jugar fins a la segona meitat?", va preguntar. La surrealista conversa, que mereixeria ser explicada a les facultats, es va produir en castellà perquè el valencià el parlava una mica, deia, però no l'entenia.

L'anècdota resumeix alguns dels problemes que han arrossegat RTVV al carreró sense sortida actual. Una redacció farcida de talent i il·lusió va quedar fa anys soterrada sota una allau d'enxufats de dubtosa professionalitat que van sobredimensionar la plantilla, la van fer poc creïble i la van allunyar d'una societat acostumada a considerar normals coses que no ho són. L'ens públic valencià ha amagat durant anys professionals interessantíssims i el bàsquet no n'ha sigut una excepció. Gent com Manolo Varó, Fermín Rodríguez, Carles Garcia i, a la ràdio, Carles Baixauli han dignificat unes retransmissions que han explicat en primera persona els èxits dels equips valencians.

Potser és massa tard, però 24 anys després de la seva creació, RTVV ha aconseguit amb un cop de cua final ple d'orgull i dignitat dels seus treballadors la seva fita més important, que la gent se la senti, per primera vegada, com a seua .