Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Una omissió en l'obituari de Ricard Maria Carles

Un dels trets més rellevants de la gestió de Ricard Maria Carles com a arquebisbe de Barcelona va ser la seva dura oposició al catalanisme dins l'Església: difícil obviar-ho, en el moment de fer-ne l'obituari. El Punt Avui fins i tot ho destacava a la portada: "Va avalar bisbes conservadors i contraris a la identitat catalana". També l'ARA hi feia referència a la seva peça, amb un titolet propi dedicat al tema. I fins i tot El Periódico, que li dedicava un espai mínim -mitja columna sense foto, molt menys que els diaris espanyols-, tenia temps de comentar aquest tret. No era pas cosa del victimisme català. A La Razón -un diari amb el qual l'arquebisbe col·laborava- també es recordava la seva oposició a la creació d'una Conferència Episcopal Catalana. I a El País. I a El Mundo, tot i que en aquest cas el subtítol ("Va destacar per oposar-se al nacionalisme de l'Església catalana") tirava de verb en positiu - destacar - per convertir-ho en un mèrit, en una medalla. Però no a La Vanguardia : el diari -que li dedicava una pàgina, part d'una altra, un editorial i tres esqueles- hi passava de puntetes. A les d'informació, cap referència en vint-i-dos paràgrafs. Calia anar a l'editorial per trobar aquesta única i moderada al·lusió: "Determinats aspectes de la seva gestió van suscitar diferències amb sectors nacionalistes del clergats". Ara no recordo si m'ho ensenyaven a periodisme o catequesi, però es pot pecar de pensament, paraula, obra... i omissió.

Al racó de pensar

JOSÉ MARÍA DOMÍNGUEZ

ARTICULISTA DE LIBERTAD DIGITAL

"O desenterrem la bandera del vell nacionalisme espanyol, cívic, laic, liberal, democràtic i patriòtic, o perdrem aquest desafiament"