Publicitat
Publicitat

Per què els jutges no es queixen davant altres manifestacions? L'editorial d'Antoni Bassas

Dijous de la setmana passada vaig dir-los, en l’editorial: “Als jutges no els agradaran les manifestacions a les portes dels jutjats i les concentracions a les portes dels ajuntaments aquell dia –el dia que Mas, Rigau i Ortega vagin a declarar– perquè ho entenen com una pressió”.

O sigui, que la protesta enfadada del Tribunal de Justícia de Catalunya estava cantada.

I un, que és partidari del principi de la contenció, que vol dir “vés amb compte amb els gestos i les paraules, perquè a tu et pot semblar que et quedes curt, però el que rep el teu missatge potser el rep com una bufetada” –això passa, a la vida–, pensa que tot un govern i diputats electes a les escales del jutjat protestant per un judici és un fet insòlit, greu, greu en el sentit de seriós. No estic dient que ahir em semblés malament, dic que és seriós. Que si volem donar-li la importància que es mereix no podem posar la manifestació d’ahir al mateix sac que les mil manifestacions que hi ha hagut durant el procés.

Però un, que és partidari del principi de la contenció, troba que durant aquests anys de procés, la societat catalana ha estat d’una contenció escandinava.

I troba que cal preguntar als jutges: i què esperaven? ¿Esperaven que més de dos milions de persones anessin a votar el 9-N i ahir no protestessin per la vergonya que significa que vagin a judici com presumptes delinqüents els responsables d’haver posat unes urnes? ¿Entenen els jutges l’alarma social que causa que es persegueixi penalment la celebració d’una consulta sobre un tema crucial, com ho demostra que el 27-S va anar a votar el 77,5% del cens electoral?

I un, que és partidari de la contenció, pregunta als jutges: vostès diuen que les manifestacions d’ahir, amb membres del govern inclosos, són un atac directe i sense pal·liatius” a la seva independència i a la “negació de les bases de la convivència política”.

¿De debò que no es van sentir atacats en la seva independència davant el fet que una diputada del PP va anar a la tele, dos dies després del 9-N, a explicar els tipus delictius que vostès farien servir per jutjar Mas, Ortega i Rigau? ¿I que ‘La Razón’ publiqués la setmana del 27-S que vostès els cridarien a declarar tots tres en aquestes dates? ¿I no tenen res a dir del fet que la Fiscalia General de l’Estat, pressionada pel govern de Rajoy, ordenés a la Fiscalia de Catalunya que presentés la querella? ¿No són això una altra mena d’atacs directes i sense pal·liatius a la seva independència? I deixin-me dir-ho així: no creuen que el que ataca les bases de la convivència política és no poder votar?

I escoltin, senyories, amb tot el respecte: cada dia veiem entrar als judicis gent enmig d’una manifestació: els Pujol, la infanta, Rodrigo Rato... Mai no hem sentit que vostès es queixen amb aquesta duresa. Per què es queixen ara? ¿No deu ser perquè el cas que jutgen té a veure amb la independència de Catalunya? Diguin-me una cosa més: ¿aquesta nota la varen fer vostès espontàniament o van rebre alguna pressió del Consell General del Poder Judicial des de Madrid, que és el que a mi em sembla que deu haver passat?

Acabo. Més enllà del judici i la protesta judicial, el dia d’ahir va permetre tornar a veure junts polítics que el 9-N va unir (Herrera, Espadaler) i que la independència va separar. Va ser una bona notícia.