Publicitat
Publicitat

Ell els coneix, ella també

El monologuista té un sopar benèfic que ell mateix qualifica, amb un somriure tort i complagut, de "molt, però que molt madrileny", perquè ell és així. Viu en un estat d'ironia permanent. Hi va perquè hi està "obligat" tot i que li fa "mooolta mandra". És amic del cardiòleg que l'organitza i li ha promès que hi seria. Això sí, no paga el cobert, que val 500 euros (tots a benefici de la fundació).

A la taula, mentre pessiga pa d'olives i de nous (sí que triguen els entrants...), enraona amb els altres comensals, tots cèlebres o rics. Hi ha una tertuliana, hi ha el presentador del programa dels matins i un cirurgià plàstic casat amb la dietista del Barça B. La conversa, ara, gira a l'entorn dels futbolistes lesionats. El cirurgià explica (ho sap per la seva dona, que és amiga del dietista del primer equip) que és difícil que els jugadors s'alimentin bé. Aleshores, sense pensar-s'hi, el monologuista diu que els coneix bé, els jugadors del Barça, perquè ha actuat per a ells en festes privades. La mentida se li escapa sense pensar. Ja està dita. No passa res. Ningú no el desmenteix. Un cop dit, sembla que sigui veritat. No li costa gens inventar-se'n els detalls. De fet, tothom li pregunta com és tal o qual jugador en la intimitat i ell només pot dir, amb un somriure modest, que són tots ben senzills, que riuen i aplaudeixen molt, que són molt agraïts. Que ha nascut una amistat, vaja.

Aleshores la tertuliana somriu amb picardia. "En una d'aquestes festes -diu-, tu no te'n deus recordar, però jo hi era". El monologuista somriu amb aplom. "Tu hi eres? No fotis! ¿A la del Cesc?" Ella també somriu amb aplom. "I tant que hi era. El que passa és que jo el teu espectacle no el vaig veure. Vaig estar xerrant amb la seva dona". Ell mou el cap per expressar que el món és petit. "La seva dona és un encant", diu. I ella afegeix: "Un encant".