Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

L'Alícia i el secret de confessió

Com ja els dèiem ahir, la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, va anar a dinar amb una ex de Jordi Pujol Ferrusola al restaurant del carrer Aribau anomenat La Camarga. Segons hem llegit, la xerrada entre les dues fembres va ser enregistrada per l'empresa de detectius Método 3. I va ser enregistrada perquè van instal·lar micròfons al reservat on es va produir la trobada. Com van aconseguir-ho? ¿Amb la connivència d'algun cambrer o de l'amo? ¿Enganyant algun cambrer o l'amo? Per a mi seria bàsic saber-ho. I no perquè parli de res important a l'hora de dinar, sinó perquè valoro la discreció dels bàrmans i dels cambrers tant com el menjar i el beure que em donen.

El cas és que l'Alícia Sánchez-Camacho ha demostrat una mala memòria que em preocupa. És pitjor, encara, que la de l'Ana Mato. Diu que "no recorda" si li va recomanar a aquesta ex de Jordi Pujol Ferrusola que "denunciés" el que figura que ell feia. I el que feia, entre altres coses, era maltractar-la molt i portar el portaequipatges ple de bitllets de 500. Deunidó.

En fi, la desmemoriada Alícia ha dit: "Jo no puc denunciar un delicte de què tinc coneixement sense autorització de la persona". De manera que si ara queda amb mi al Mordisco, posem per cas, i li confesso que he assassinat algú, no podrà denunciar-me sense autorització meva. Uf. I si vostès queden amb ella al Paco Meralgo, posem per cas, i li expliquen que volen cremar el Fòrum de les Cultures començant per la placa fotovoltaica, tampoc no podrà trucar als Mossos, vull dir, a la Policia Nacional. Haurà d'esperar que vostès confessin. El que fa l'Alícia, en el fons, és emparar-se en el secret de confessió. Una mica com fan els representants de Déu a la Terra. L'única diferència és que els representants de Déu a la Terra no t'escolten al reservat d'un restaurant.