Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Amb permís de Gaspar Hernández

Ramón de Veciana, el candidat de Ciutadans, era un dels pocs polítics que faltaven per reclamar que se'ns apliqui "l'article 155 de la Constitució", però ja ho ha fet i continuem per a bingo. També ha dit que convocar un referèndum d'autodeterminació a Catalunya és com un "cop d'estat" amb "violència moral". Tira'n un tros a l'olla.

Si fer un referèndum per preguntar si volem ser independents d'Espanya és un cop d'estat (amb violència moral), a Espanya n'hi ha hagut diversos (a part del de Tejero). Per exemple, el de les dones quan van reclamar el dret a vot. Llavors, també n'hi va haver que van ironitzar sobre la qüestió, talment com José Antonio Monago quan compara el referèndum d'autodeterminació amb un "referèndum per preguntar si volem l'uniforme oficial de lagarterana". A la pel·lícula Mary Poppins , per exemple, la mare és una sufragista ridícula que no s'ocupa mai dels fills.

Violència moral és un terme que pots fer servir com a succedani quan no pots dir que els catalans exercim violència (de la de veritat) per aconseguir l'objectiu. I és una idea tan etèria com la del maltractament psicològic . Jo diria que s'exerceix només si hi ha una desigualtat de qualsevol mena entre objecte i subjecte. És a dir: acceptem que a un nen o a un avi desvalguts se'ls exerceix violència psicològica si se'ls insulta repetidament perquè no s'hi poden tornar. Potser no seria tan clar d'un nen a un altre nen o d'un avi a un altre avi.

Però hi ha una altra qüestió. La subjectivitat del maltractament psicològic o de la violència moral. Hi ha membres d'una parella (jo en conec) que se senten maltractats psicològicament si l'altre membre diu que els vol abandonar perquè no se'ls estima. Podem comprendre i acceptar el seu patiment, però no podem acceptar que això sigui violència. En casos com aquest (i en el del candidat de Ciutadans) jo crec que és bo demanar l'ajuda d'un professional.