Publicitat
Publicitat

Decàleg del dret a decidir

"En un estado democrático el derecho a decidir es como si los peces pidieran que se les concediese el derecho a nadar" (Fernando Savater). "El derecho a decidir es exclusivo del conjunto del pueblo español". "Neolengua nacionalista". "Falacia".

1 Principi polític. El dret a decidir és un principi polític, no un dret internacionalment reconegut, ni encara menys constitucionalitzat, tot i que té bases jurídiques. Tots els drets han estat primer posicionaments normatius sense un reflex legal. També el dret a l'autodeterminació: des del 1918, l'any en què el president Wilson el va enunciar, fins al 1945, en què va passar a estar reflectit en la Carta de les Nacions. A vegades, és difícil distingir drets i principis pel que fa als seus efectes legals: el dret a l'habitatge és un dret inclòs a la Constitució espanyola sense cap efecte pràctic.

2 No és sinònim de dret a l'autodeterminació. Malgrat això, els seus primers promotors a Espanya (Ibarretxe) ho entenien així. El dret a l'autodeterminació sí que és un dret reconegut internacionalment per tots els estats membres de l'ONU. D'acord amb el seu desenvolupament legal, només és aplicable als processos de descolonització. Segons el comitè de descolonització de l'ONU, el 2012 hi havia 16 casos en tot el món de processos pendents de descolonització. Els més propers, Gibraltar i el Sàhara Occidental. Fora de l'àmbit jurídic s'ha defensat que també existeixen casos de "colonialisme interior" i/o que aquest dret és aplicable més enllà d'aquests processos. Aquestes visions són força minoritàries en l'esfera internacional.

3 Democràcia sense restriccions. Aquest principi sosté que qualsevol conflicte pot ser dirimit democràticament i que fins i tot les fronteres poden ser objecte de decisió democràtica. Les fronteres les decideixen les persones, no la violència o els pactes dinàstics. A vegades, a aquest aprofundiment democràtic se l'anomena radicalisme democràtic .

4 No-violència. Qualsevol apel·lació a la violència és contrària al joc democràtic i al dret a decidir. Si s'anomena radicals els violents, no es pot titllar en aquest mateix sentit de radicals els demòcrates. Els uns defensen les seves postures amb les armes, i els altres amb les urnes.

5 El 'demos' rellevant. Malgrat el consens gairebé universal sobre el fet que la democràcia és la millor forma de govern, les teories democràtiques no ens diuen res sobre com es pot definir quin és el demos rellevant en cada cas. És a dir, sobre a quin col·lectiu concret s'aplicarà la regla de la majoria per aconseguir una decisió col·lectiva legítima. Ja se sap que una majoria a Catalunya pot ser una minoria a Espanya, i una majoria a Espanya pot ser una minoria a Europa. En tots els casos la decisió serà igualment democràtica.

6 Fallida democràtica. Les democràcies funcionen sobre el supòsit que ningú serà exclòs democràticament de participar efectivament en les decisions col·lectives. Se suposa que les majories i minories són canviants i que existeix una probabilitat raonable de formar part de la majoria guanyadora. En cas contrari, cal una protecció efectiva dels drets de la minoria.

7 Minories territorials i reconeixement de l'estat. Existeixen estats on es donen minories permanents de base territorial. El que és majoritari en el seu si, és minoritari en el conjunt de l'estat. Si la regla de la majoria s'aplica sobre el conjunt de l'estat, les preferències d'aquestes minories no podran materialitzar-se mai, seran democràticament excloses. Pot equiparar-se aquesta situació a una dictadura de la majoria.

8 Decisió subestatal. El dret a decidir només és reclamat pels democràticament exclosos, amb una voluntat d'autogovern manifesta i possibilitat d'esdevenir un estat viable, per tal de decidir sobre una possible redefinició de les fronteres estatals com a via per a superar la fallida democràtica. És tan absurd que se'l vulgui apropiar l'estat com ho seria que les metròpolis reclamessin el dret a l'autodeterminació per negar-lo a les colònies.

9 Opinar no és decidir. Una decisió política ha de tenir conseqüències polítiques. No es pot confondre una consulta a la població amb l'exercici del dret a decidir. Es pot decidir si es deixa a algú formar part o no d'un club o si se'l fa fora, però no es pot decidir per ell si vol marxar.

1 0 Amb base jurídica internacional. El dictamen sobre la independència unilateral de Kosovo del Tribunal Internacional de Justícia (2010) defensa la seva legitimitat tot apel·lant al fet que va ser un procés sense violència, democràtic, i després que les parts no aconseguissin arribar a un acord. Ho desvincula del dret a l'autodeterminació. Com es poden anomenar aquest conjunt de valors legitimatoris? Per què no dret a decidir ? Un principi polític del i per al segle XXI.

Addenda. Catalunya, campiona del dret a decidir. Tres manifestacions multitudinàries (2006, 2007, 2010), un procés de consultes no oficials per tot el país. Enlloc del món s'ha teoritzat i reclamat de manera més persistent el dret a decidir. Només resta exercir-lo.