Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Culers i espanyols

Hi ha 15.000 socis del Barça que viuen a Espanya i 7.500 d'internacionals que resideixen fora de l'estat espanyol. El club està en fase d'elaboració del nou cens per tenir una fotografia clara de la massa social. La imatge actual indica que paguen la quota 170.000 individus d'arreu del món i que 147.500 són soferts ciutadans de Catalunya. Quedem-nos en els 15.000 espanyols que s'han sentit prou vinculats sentimentalment amb el club de Gamper per treure's un carnet i gratar-se la butxaca una vegada a l'any tot i la distància. Sense demanar-ho, aquests culers han vist com determinades tribunes de l'Estat han agafat la bandera de la (presumpta) defensa dels seus interessos. S'han sentit a dir o han llegit aquests dies que els tracten com barcelonistes de segona perquè l'estadi s'ha expressat a favor de la independència i ha mostrat al món un mosaic amb la bandera catalana. Res de nou. O potser sí. La pobresa de l'argument és proporcional a l'èxit cívic de la reivindicació 17.14.

Els socis espanyols del Barça van tenir el seu paper en el relleu a la presidència. L'equip de campanya de l'aleshores candidat Sandro Rosell va identificar aquest col·lectiu i el va detectar molest pel que consideraven excessos gestuals de Joan Laporta quan intervenia en qüestions polítiques. Els estrategs electorals del candidat van fer pacientment les Espanyes i els van convèncer amb un discurs neutre, allunyat de partidismes i un punt tebi amb la qüestió catalana."Nosaltres no remenarem la cosa identitària, el Barça és de tots", deien. I fins i tot el flamant president es va estrenar amb un viatge simbòlic a Extremadura i Montserrat. Un gest de complicitat amb aquest grup al qual havia estat festejant. I un gest de contrast amb la junta anterior.

La junta detecta el canvi social

L'escenari s'ha girat com un mitjó: el país on viuen la majoria absoluta dels socis del club avança a una velocitat inèdita fins al moment i ha triat el Camp Nou com un escenari per explicar-ho al món. El club ha respost a l'altura de les circumstància. Amb els ulls postclàssic i post-Diada els missatges de fa dos anys i mig apareixen ara com si acabessin de sortir del segle XIX. El club ha tingut prou nas per detectar cap on avança la majoria social i actuar en conseqüència. Veient editorials periodístiques d'ahir, n'hi ha que tenen la temptació de prendre com a hostatges els 15.000 socis espanyols per intimidar la junta blaugrana tot i que ningú s'ha queixat pels canals oficials. Són els mateixos que han agafat la bandera de la (presumpta) majoria silenciosa que es va quedar a casa l'Onze de Setembre.