Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Drames amb els veïns

Dilluns a la nit, mentre Xavier Bosch entrevistava Artur Mas i parlaven de les dificultats i obstacles de conviure amb els nostres veïns, a Telecinco oferien una versió més prosaica i simple del mateix. Tornava La que se avecina . Ja és la sisena temporada i l'estrena a Espanya ha estat un contundent èxit d'audiència. A Catalunya, l'entrevista a Mas va ser la més vista de la història a un president de la Generalitat (un 29,1% de share ). Al darrere la va seguir amb un considerable 23,2% aquest vodevil de veïns enfrontats. Si nos fos que Telecinco es va encarregar d'anunciar l'estrena hauria jurat que ja havia vist aquell episodi 200 vegades. Bàsicament perquè sempre és el mateix: una comunitat d'homes i dones poc dotats intel·lectualment (per dir-ho amb delicadesa) que van molt calents, sempre n'hi ha uns quants que acaben beguts i fan comentaris masclistes mentre les fèmines tenen comportaments histèrics. Mentre Bosch feia metàfores sobre separar-se de la dona i demanar-li els canelons a la sogra, a La que se avecina donaven consells d'alt nivell i molt progressistes per no deixar escapar la muller: " Si tu mujer ha salido, tú también tienes que salir y llegar más tarde que ella. Y oliendo a perfume de mujer y a sudor de pista de baile. Judith tiene que ver el peligro, que puede perder a su macho en cuanto se descuide. Sólo así te respetará …". I mentre a TV3 intentàvem aclarir si serem espanyols o catalans, a La que se avecina un tal Maxi preguntava a una colla de mascles veïns: "¿ Qué somos, leones o huevones ?". La que se avecina és la sèrie més elemental, tots els personatges es mouen per instints primaris. És l'entreteniment més bàsic, no exigeix cap mena d'esforç a l'espectador. Això sí, si t'agafen amb la guàrdia baixa és possible que alguna astracanada de guió et faci riure. És l'Espanya simple que perpetua tòpics i estereotips. No és l'única però és la que té més èxit.