Publicitat
Publicitat

L'olor de l'amor

"Els que estan molt desesperats per trobar parella estan disposats a provar experiments ben peculiars"

Si no teniu parella i us desviviu per aconseguir-ne una, heu de saber que estem a les portes de l’Smell Dating, i alguns neurocientífics experts en olfacte pensen que aquest sistema pot ser el definitiu. Es tracta de trobar la compatibilitat idònia a partir de l’olor corporal que desprenen les persones. Una reportera de la revista Time, Mandy Oaklander, va formar part de la fase experimental. Va haver de dur durant tres dies la mateixa samarreta blanca de cotó, dia i nit. Tenia prohibit rentar-la. Podia dutxar-se, però no podia fer servir ni desodorants ni perfums. Setanta-dues hores més tard va lliurar la seva samarreta a l’equip de recerca de la Universitat de Nova York que s’encarrega d’organitzar els tests de compatibilitat. Els científics tallaven les samarretes a trossos, n’obtenien l’essència de l’olor corporal i les repartien amb bossetes entre els candidats. Cada participant rebia deu mostres per flairar i havien de triar les olors corporals que més els agradaven. L’equip de científics que està invertint hores en aquest projecte explica tot el que ja hem sentit altres vegades sobre la importància de l’olfacte com a sentit vinculat a les emocions i la capacitat d’interacció, el paper de les feromones i que a través de l’olor corporal els éssers humans el que fem de manera subjacent és seleccionar la compatibilitat immunològica de la parella.

A Israel també s’ha engegat una altra iniciativa que fa mesos que funciona. En aquest cas, no es tracta de lligar a partir de l’olor corporal sinó de les coincidències que tenim a l’hora d’olorar el món. Han creat una xarxa social anomenada Smell Space. Quan t’hi inscrius reps unes mostres olfactives. Les has de rascar per estimular el perfum i, a través d’internet, omplir un formulari detallant de què són aquelles olors. N’hi ha de bones i dolentes. Des de l’olor de gos mullat, fins a la de gespa o de mesc. Un cop completada i introduïda la llista de mostres, els responsables de l’Smell Space faciliten el contacte entre les persones que han coincidit en les percepcions olfactives.

Tornant al primer experiment, la reportera Mandy Oaklander, un cop va olorar les mostres dels seus amants potencials, va seleccionar els seus sis candidats preferits a la web de Smell Dating. Automàticament va rebre la compatibilitat: d’aquests sis, només dos també l’havien triat a ella. Oaklander explica que la baixa acceptació de la seva olor corporal la va fer sentir pitjor que quan la rebutgen a Tinder per la fotografia. A través del correu electrònic de contacte que li va facilitar la plataforma olfactiva, Oaklander va localitzar els dos candidats a través de Tinder. Ells van fer el mateix amb ella: buscar la seva foto. Resultat: cap dels dos candidats va acceptar trobar-se amb la nostra protagonista. Oaklander ho té clar: al final, per variar, la imatge destrueix la màgia olfactiva.

Els que estan molt desesperats per trobar parella estan disposats a provar experiments ben peculiars. Ànims a tots ells. Al final, de tant intentar mètodes de coincidència, és possible que s’acabi trobant algú. Però recordeu: més que patir per la compatibilitat de l’olor corporal, abans d’una cita preocupeu-vos de no fer-ne.