Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Segur que ja ho va dir algú

Ja era hora. Fa dies que ens queixem de la, diguem-ne, escassa consistència dels arguments a favor de la unitat d'Espanya que ens arriben un dia sí l'altre també: abismes, ruïnes, catàstrofes, expulsions, caigudes dins el no-res més absolut, extremenys repatriats, nens espanyolitzats i, fins i tot, nacions no nacionalistes formen part de la galeria d'espantalls que els adalils de l'espanyolisme treuen a passejar per mirar d'espantar les díscoles criatures catalanes.

Però vet ací que el ministre García-Margallo, després d'haver comparat el catalanisme amb el nazisme i haver fet emprenyar el senyor Miquel Roca, ha decidit elevar el to del debat. Ho va fer despús-ahir, en un acte amb empresaris a Madrid en què es va guanyar l'aplaudiment de la concurrència en recórrer a la que, segons el ministre, és una cita d'Unamuno que diu així: "Quan un germà es considera més intel·ligent, no fa un cop de porta i marxa de casa, sinó que fa un cop de puny a la taula i diu «Aquí mano jo», pel benefici de tots, per un gran país que es diu Espanya". Ja s'entén que això del germà que es creu molt espavilat és una metàfora (els polítics fan més metàfores que els poetes) per referir-se a Catalunya, etc.

L'única pega és que no ens sona de res que Unamuno hagués dit mai tal cosa, però vaja, si ho afirma el senyor ministre, per a ell va el pollastre. El que sí que és veritat és que Unamuno (Don Miguel, com l'anomenaven els seus coetanis) va dir coses interessants sobre els catalans i Catalunya. Segurament la més coneguda és aquella que diu: " Sois como niños, levantinos; os ahoga la estética ", en referència a aquesta pruïja formalista que efectivament és característica de molts compatriotes.

Però Don Miguel va dir més coses que tal vegada podrien fer profit al ministre Margallo. Per exemple, en una seva intervenció al Congrés, l'any 1932, discutint sobre l'Estatut de Catalunya, Unamuno es va expressar així: " Ahora parece que se trata de imponer el catalán, y a mí me parece bien, y ojalá trataran de catalanizar a toda España. [...] Que el que viva en Cataluña aprenda el catalán a mí me parece bien. No he vivido en Cataluña, y sin vivir en Cataluña me he interesado en aprender el catalán, y es porque sacaba de ello una gran ventaja y un enriquecimiento del espíritu ". No és que Unamuno fos de cap manera catalanista (repasseu la magnífica correspondència que va mantenir amb Joan Maragall), però sí que era intel·ligent i respectuós. Si els dirigents espanyols haguessin seguit el seu exemple, potser ara no tindrien Catalunya a les portes de la independència.

Unamuno, en fi, també és autor de la frase celebèrrima amb què va respondre a les amenaces de Millán Astray: " Venceréis pero no convenceréis ". I ara, ja, ni una cosa ni l'altra. Totes aquestes coses va dir Unamuno; de la presumpta cita del senyor Margallo, en canvi, ni flowers . Bé: com va dir Josep M. de Sagarra, a tot això s'ha fet l'hora d'anar a prendre l'aperitiu.