Publicitat
Publicitat

Rakitic i Suárez dibuixen un nou Barça

Xavi marxava del terreny de joc ovacionat per l’afició granadina. Darrere seu, Rakitic donava indicacions a Jordi Alba. El futbol ha conegut pocs poetes com Xavi, i Granada, terra de poetes, va ovacionar el vallesà malgrat que el partit el van escriure un croat i un uruguaià. A Nuevo Los Cármenes, Rakitic i Suárez van liderar un Barça efectiu i professional, tot i que no sempre engrescador. Un Barça que va fer el que calia per endur-se els punts i seguir amb opcions a la Lliga, malgrat que va ser un partit difícil de jugar. Per la gespa, per l’hora i per un rival molt incòmode, una paparra que va donar molta feina.

Luis Enrique, conscient que perdre hauria representat clavar-se un tret al peu, no va fer gaires rotacions, més enllà de donar descans a Busquets i Iniesta. Al mig del camp es cuina tot, i els canvis van potenciar el joc d’un Rakitic excels. El croat va participar en tots els gols, va repartir joc, va moure’s amunt i avall i es va adaptar millor a un partit de fer quilòmetres, sense control, decidit a les àrees. I això que en algun moment el partit va semblar que fes mandra als jugadors, que sempre rebien la pilota amb dos rivals fent-los ombra, estirant-los la samarreta i fent cara de pocs amics. El Granada va ofegar el joc blaugrana amb una pressió alta, però quan el Barça la va superar va fer mal. Suárez va saber guanyar l’esquena dels centrals, Rakitic ho va entendre i només va faltar una mica més d’encert d’un Neymar cansat.

A Suárez mai li farà mandra jugar un partit. Troba plaer en la gresca, en el duel, en la superació. El 0-1 va venir després d’una rematada horrible seva que Rakitic va aprofitar, però va fer el 0-2 quan entre ell i el croat es van inventar un gol d’un servei de banda, que va ensenyar les vergonyes d’una defensa que defensava millor al mig del camp que darrere. El tercer el va crear, altra vegada, Rakitic, però Suárez, que és pur sacrifici, va decidir esperar Messi per regalar-li un gol. No va ser el dia de l’argentí, com tampoc de Neymar o d’un Xavi constant però que s’acomiada, de mica en mica, del barcelonisme. Cada cop de pilota de Xavi és poesia. Però el Barça explora nous estils, amb cames fresques i un Rakitic que a poc a poc va fent sentir el seu accent de croat sevillà.

Quan el Granada va tornar al partit amb un penal de Bartra, Luis Enrique va canviar Xavi per Rafinha. Va deixar Rakitic, amb galons, donant vida als davanters sud-americans. Al final del partit el croat va tenir temps per protegir els nens que saltaven a la gespa buscant autògrafs. Se sentia feliç, ell que és mig andalús. I de fet ahir era el Dia d’Andalusia. I Rakitic també és un poeta. Un poeta diferent d’un Barça que prova nous camins sense renunciar als títols. Tot està per fer i tot és possible. La Lliga encara està oberta.

PUBLICITAT
PUBLICITAT