Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

11/6: La pau torna a Barcelona

Fa quatre anys es va obrir un parèntesi en el govern de la ciutat de Barcelona. Després de més de vint anys de governs municipals d’esquerres, vertebrats al voltant del món socialista, començava un govern municipal convergent. El parèntesi s’ha tornat a tancar. L’esquerra ha recuperat en només quatre anys el que ha considerat de sempre com un dels seus bastions i un territori propi -ha trigat molt menys a recuperar Barcelona que els convergents van trigar a recuperar el govern de la Generalitat, amb el qual tenien una relació emocional molt semblant- i en tan poc temps n’ha tingut prou per desallotjar aquells a qui veia si no com a usurpadors, sí com a intrusos. Certament, per recuperar Barcelona l’esquerra ha necessitat fer una redistribució interna del vot, desplaçar el seu pal de paller i canviar algunes cares. No pas totes. Si més no en el sottogoverno hi ha una considerable continuïtat. El que apareix després de tancar-se el parèntesi no és gaire diferent del que hi havia abans que s’obrís. Hi ha canvis de llenguatge i d’estètica, però en un cert sentit tornen a manar els qui hi manaven i els qui hi havien estat manant, democràticament i legítimament, des de finals dels setanta. No era una revolució. Era una restauració.