Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L’EST

Els nous murs postsoviètics

Que 25 anys després de la caiguda del Mur de Berlín als contorns postsoviètics tornin a aparèixer tanques i filferrades sembla que ens vol dir que el panorama geopolític heretat de la Guerra Freda conserva un potencial conflictiu de conseqüències imprevisibles. Les noves cortines metàl·liques farcides de punxes ja no tenen com a objectiu evitar la fugida del paradís socialista, sinó impedir l’entrada a l’anomenat món lliure de migrants i refugiats, la majoria fugitius de les guerres de l’Iraq i de Síria. Aquesta és la principal missió de la tanca entre Bulgària i Turquia, encarregada per la UE, de la qual ja s’han construït 32 quilòmetres.

Una altra finalitat seria interceptar el pas de jihadistes a zones de valor estratègic per als EUA i l’OTAN, el principal objectiu de la gran tanca que el Turkmenistan -l’antic Kuwait de l’URSS - ha començat a construir a la frontera amb l’Afganistan, la més vulnerable de l’Àsia central. Es tracta d’impedir els atacs dels talibans i de l’Estat Islàmic que provoquen la fugida de la població que viu a la vora de la frontera. La situació es complica per la pressió del milió de turcmans ètnics que van marxar a l’Afganistan entre els anys 20 i 30 fugint dels bolxevics i de l’estalinisme, i que ara exigeixen el retorn a les terres dels seus avantpassats. Unes terres ara farcides de jaciments de gas, entre els quals hi ha el segon del món, després d’un de qatarià.

Que el Turkmenistan, la quarta reserva mundial de gas, trontolli fa perdre la son a la Casa Blanca, mentre el Kremlin no s’està de recordar-li que el mur en construcció és el resultat de la falta d’obstacles naturals. De muntanyes ben vigilades per les unitats russes, com passa a la frontera del Tadjikistan. A Moscou, doncs, li interessa que se sàpiga la mort de centenars de civils i guardes de fronteres abatuts pels jihahistes que estarien preparant corredors d’atac, segons l’Institut Rus per al Pròxim Orient. Aquest think tank pròxim a Putin alerta que el Turkmenistan, tot i ser neutral, se sentirà protegit mentre duri la presència internacional a l’Afganistan: però quan la retirada es completi, Rússia es postula per prendre’n el relleu, reforçant el mur de filades, que arribarà a 745 quilòmetres.

El rebuig als forans

La tanca entre Bulgària i Turquia -que tindrà 240 quilòmetres- servirà d’entrada per alleujar el malestar de la UE, que el 2014 va assistir impotent a l’arribada de més 200.000 refugiats, 4.000 dels quals van passar per Bulgària. La Comissió Europea està sent pressionada pels estats que menys amaguen el rebuig a l’arribada de forans: la Gran Bretanya, França, Hongria i la República Txeca. Bulgària, que el Kremlin considerava “la república número 16” durant l’URSS, fa mèrits ara perquè Brussel·les la inclogui a l’espai Schengen, i es resigna a fer de dic de contenció dels que intenten arribar a Europa. Petites ciutats búlgares, com ara Harmanli, han començat a convertir-se en zones de control: allà 18.000 búlgars cohabiten -més que conviuen- amb els 4.000 refugiats dels centres d’acollida. Llocs no gaire diferents dels que comencen a improvisar-se a la línia de xoc entre el Turkmenistan i l’Afganistan.