DESCOBERTA DE LA NATURA
Suplement 30/06/2014

La vall del Madriu: patrimoni en estat pur

La declaració d’aquest indret com a Patrimoni de la Humanitat compleix 10 anys

Marta Tort
4 min

Escaldes-EngordanyAquest dimarts 1 de juliol farà 10 anys que la vall del Madriu-Perafita-Claror va ser declarada Patrimoni de la Humanitat en la categoria de Bé Cultural per la Unesco. Es tracta d’un paratge natural, que ocupa el 10% del territori andorrà, però que alhora ha conservat un patrimoni cultural de gran valor: la Unesco va premiar la vall perquè conté indicis d’activitat humana que permeten conèixer la vida als Pirineus des del neolític antic i fins al segle XX. Així, trobem rastres de l’activitat agrícola, ramadera, siderúrgica i fins i tot infraestructures d’aprofitament energètic, amb estructures de pedra seca, restes d’orris i de fargues, i les preses i conduccions que als anys 30 va construir Forces Hidroelèctriques d’Andorra.

El territori, de 4.247 hectàrees, és apte per a tot tipus d’aficionats al senderisme, ja que es pot fer una excursió fins a Fontverd de menys de dues hores d’anada, optar per fer la volta a les tres valls en un parell de dies, dormint als refugis, o ascendir a algun dels pics. La vall més gran, la del Madriu, té un total de 12 quilòmetres de llargada. Com que comença a 1.000 metres d’altitud i arriba fins als 2.900 metres, el paisatge és també molt divers: al començament de la vall és on hi ha els vestigis de la presència humana, i a mesura que es va avançant es pot gaudir de boscos de pins, avets i bedolls, prats d’alta muntanya, prats rocosos, llacs glacials, i fins a arribar als cims. La directora de la comissió de gestió, Susanna Simón, destaca que, a més, l’aigua està molt present en tota la vall, amb una trentena de llacs i amb els principals camins que ressegueixen els rius de Madriu i de Perafita-Claror.

Creació de la comissió gestora

Després de resoldre els conflictes polítics entre les administracions -entre el Govern i els quatre comuns als quals pertany el territori-, el desembre del 2011 es va aprovar el pla de gestió de la vall, i posteriorment es va crear una comissió de gestió amb l’objectiu de conservar el patrimoni i alhora donar-lo a conèixer turísticament. Entre els projectes que s’han posat en marxa hi ha la creació d’un equip d’ecoguardes que vetllen per la conservació de la zona i donen informació a l’excursionista. Aquest estiu, a més, es començarà a unificar tota la senyalització de la vall, i s’instal·laran comptadors de visitants als diferents punts d’accés per disposar d’informació de l’afluència d’excursionistes. Altres accions més puntuals són les tasques de manteniment de l’empedrat dels camins d’accés, així com la renovació dels portells que hi ha per impedir el pas als animals de pastura.

El debat sobre l’accés rodat

Un dels problemes que hi ha sobre la taula és la demanda -que fa dècades que s’arrossega- dels propietaris de terrenys privats i bordes dins de la vall. Els anomenats cortalans reclamen un accés rodat per accedir a les seves cases, per poder-ne fer el manteniment i poder gaudir-ne. Això entra en conflicte amb la protecció de la vall, i fins i tot es va demanar a un tècnic de la Unesco que vingués per analitzar in situ les possibles solucions. L’expert va concloure que l’accés amb un vehicle amb rodes com demanen els cortalans no és possible i va plantejar possibles opcions amb accés per cable, a hores d’ara força inassumible per les administracions. Actualment, aquest transport només es pot fer a peu, amb animals o amb helicòpter.

Nou refugi guardat a l’Illa

La vall disposa d’un total de cinc refugis de muntanya i, amb la voluntat de donar un millor servei als visitants, s’ha decidit tirar endavant un projecte per convertir el de l’Illa en refugi guardat. Susanna Simón explica que el projecte és un exemple de sostenibilitat i de respecte pel medi ambient, ja que s’han escollit els materials més lleugers i el màxim de treballs es faran en un taller, per reduir els viatges en helicòpter i el cost. Les obres començaran aquest estiu i està previst que s’allarguin durant dues temporades estivals, ja que s’hauran d’interrompre amb l’arribada de la neu. Quan es culmini el projecte, Andorra disposarà de quatre refugis guardats.

D’altra banda, la intenció de la comissió de gestió és obrir un centre d’acollida dels visitants de la vall del Madriu que estaria ubicat a les dependències de la nova plaça Lídia Armengol, a Andorra la Vella, i que complementaria el servei que ofereix el Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu, situat a Escaldes-Engordany.

Actes de commemoració

De moment, aquest dimarts 1 de juliol es donarà el tret de sortida dels actes per commemorar el 10è aniversari de la declaració de la vall com a Patrimoni de la Humanitat. Totes les activitats estan enfocades a donar a conèixer la zona, ja sigui amb conferències sobre el seu patrimoni natural i cultural o amb sortides guiades, curses d’orientació i tallers durant tot el mes de juliol.

L'acte central, aquest mateix dimarts, tindrà lloc a Sant Julià de Lòria a les 19.30 hores i comptarà amb la conferència de la presidenta de torn de la comissió gestora, Montserrat Gil, que parlarà dels reptes de la gestió de la vall, amb el parlament del secretari general de la Comissió Nacional Andorrana per la Unesco, Jean Michel Armegol, que acostarà el públic a la entitat, i amb la xerrada de la directora de la comissió, Susanna Simon, que farà una descripció del patrimoni de la vall. A la nit, a la plaça Coprínceps d'Escaldes-Engordany, es projectarà l'audiovisual elaborat amb motiu de l'aniversari i un quartet de l'ONCA i un narrador proposaran un recorregut musical i poètic per la vall.

stats