"Si no s’estimen les persones, és molt difícil liderar un equip"

Andorra la VellaEl directiu i emprenedor Ivan Armengod ha publicat ‘Liderazgo 19+71: 19 hábitos y 71 claves indispensables para liderar a personas’ una obra que l’autor ha anat construint fa molts anys a través de les seves experiències amb tota mena d’empresaris i directius a un món extremadament competitiu. L’exdirector d’Unnic ens explica com ha viscut el procés de publicació i alguns consells per a tothom que vulgui aprendre a gestionar millor el seu àmbit laboral. Armengod actualment es prepara per presentar la seva obra a FNAC de Pyrénées el 10 d’abril, amb el conegut escriptor, Àlex Rovira.

1) Què et va inspirar a escriure “Liderazgo 19+71: 19 hábitos y 71 claves indispensables para liderar a personas”?

Em va inspirar sobretot totes les vivències que he anat vivint al llarg de la meva vida. No només jo: Els meus col·laboradors, caps que m’han contractat, empreses del meu voltant, totes les vivències que hem passat em va semblar que valdria la pena escriure-ho per deixar constància, i que d’alguna forma perquè els serveixi a aquelles persones que tractin amb persones, mai millor dit i que a part, estiguin interessades en l’àmbit del lideratge. Aleshores també hi ha autors a Andorra que venen del món més professional com el Sr. Sesplugues, vaig pensar ja gent de l’àmbit professional que posa de manifest les seves vivències i això em va inspirar a fer-ho. Quan ja tenia una mica el manuscrit va arribar l’Àlex Rovira que per mi és un referent, i em va animar i em va comentar que aquest manuscrit havia d’acabar sent un llibre.

2) Podries dir quins trets veus fonamentals per ser un bon líder?

Hi han molts trets, jo tracto d’explicar-ho en formar d’hàbits de vida i claus. Per això hi ha 19 hàbits i 71 claus. Si hagués de resumir aquells que són més rellevants crec que un bon líder ha de tenir: sentit comú, molt important avui dia sembla que sigui comú, però és bastant poc, perseverança, insistir treballar i no deixar-se vèncer, gaudir amb el que fas posar-hi passió, que t’agradi el que fas, acceptar el canvi com una constant i assumir la incertesa. Finalment, ajudar al teu equip humà, a tenir sobretot un propòsit un objectiu, a saber perquè està fent una cosa, i sobretot estimar les persones, si no s’estimen les persones, és molt difícil liderar un equip.

3) Ara mateix et trobes fent tasques de consultoria i assessorant consells d’administració a Andorra i Espanya. Has estat una peça clau a Via Moda, Galeno Grup, Pyrénées i has arrancat un projecte com Unnic, en quin punt et trobes ara i com va ser deixar la direcció del casino?

Com es sap, vaig començar el novembre del 2022 a Unnic, un projecte que començava de zero zero… no hi havia personal contractat, ni estaven tots els negocis definits, hi havia molta feina per fer. Amb els socis del projecte ens vam posar d’acord a l’inici i vam entendre que era necessari d’entrada contractar una direcció general per organitzar i per fer una sèrie de coses, i després seria lògic una direcció del centre que estigués més al pau del canó, que no pas una direcció general que tracta temes d’estratègia de Govern, de molts àmbits.

Aleshores els objectius inicials eren molts clars, obrir el 4 de març, ja que sinó haguéssim perdut la llicència, obrir tot el centre, no només l’espai de jocs sinó tots ells. Formar tot a l’equip de zero, aconseguir una bona imatge i que la gent parlés bé d’aquest espai, i que, per tant, el resident fos un prescriptor a la vegada i ser molt escrupolós amb el compliment normatiu. Hi havien moltes coses que s’havien de vigilar des del punt de vista: blanqueig de capital, ludopaties, drogodependència…

Això és el que es va fer i va ser la tasca per la qual vaig entrar. Després hi havia més necessitat de tenir una operativa en franges nocturnes, que era quan el negoci tenia més notorietat, i aleshores l’hi vaig proposar al consell fer el pas que havíem parlat a l’inici de tot. I ho vam fer així amb una persona que tenia més aviat aquest perfil i jo em vaig quedar ajudant als socis amb el que fes falta. He de dir que s’han portat molt bé, com es va parlar tot clarament ha sigut tot molt fàcil i ara estic donant suport als socis, al personal i a la vegada molt centrat en la publicació d’aquest llibre perquè té la seva història, que porta temps. A poc a poc amb els horaris que he pogut sempre, sense que perjudiqués la feina ni a la meva família i ara estic a la recta final d’un projecte que em fa molta il·lusió. És cert també que a mi m’agraden els reptes, és probable que m’incorpori a un nou projecte aquest any, si crec que puc gaudir és probable que em veieu en un altre espai aquest any, o principis de l’any vinent, tot i que crec que realment serà aquest any.

4) Què és el que més t’ha acabat agradant de publicar aquesta obra i per qui va dirigida?

Inicialment, la vaig escriure per: directius, gerents, responsables d’àrea, propietaris. Després és veritat que vaig desenvolupar el llibre no només pensant en empreses sinó en qualsevol mena d’organització que poden ser lúdiques o de l’àmbit més cultural. Per tant crec que tothom pot estar interessat a liderar o per ser liderat per ambdues variants. El que més he gaudit ha estat compartir les vivències de tanta gent que he conegut i ficar-ho sobre el paper per compartir-ho. A més, el fet d’haver pogut conèixer més a l’Àlex Rovira és un fet que he gaudit molt, igual que amb alguns col·laboradors que m’han fet notes, o el mateix José Maria Folache que va voler fer-me el pròleg i l’hi estaré eternament agraït.