Després de l'atemptat

La seguretat i la informació només tenen sentit quan protegeixen les llibertats

Després de cada tragèdia terrorista, després de la tragèdia diària d’atemptats i assassinats arreu del món, reaccionem alarmats i impotents. És obvi que les accions suïcides són imprevisibles i imparables. Hem de treballar per eradicar les causes i les raons que poden portar a aquests desastres. I això vol dir, entre altres coses, una política internacional de promoció real dels països més desafavorits del món, cap mena de complicitat amb règims dictatorials, que han de ser aïllats per molt petroli que tinguin, reducció i control en la venda d’armes, polítiques socials i laborals actives, tant a Europa com allà on els europeus tinguem alguna influència, contundència contra els grups feixistes armats, solidaritat i coratge en la rebuda d’immigrants i refugiats.

Hem de fer tot això i moltes més coses. Sobretot ho ha de fer una Unió Europea en què hi hagi de debò unitat d’acció, sense que cada estat membre pugui tirar pel seu compte com si no formés part del grup. Alhora, però, també hem de reflexionar seriosament sobre la relació entre llibertat, seguretat i informació. No pot ser que el terrorisme destrossi les nostres llibertats o que acabem vivint en un món que sembli una presó. En aquest sentit, proposo que examinem amb claredat algunes idees.

1. LLIBERTAT I SEGURETAT. Tant els drets i llibertats com la seguretat són valors importants. Però els valors no s’apliquen sempre igual. En una societat autoritària, la seguretat va al davant de tot i s’oposa a les llibertats. Això fa que, a mesura que creix la seguretat, vagin disminuint les llibertats. En canvi, en una societat realment democràtica (o amb aspiracions de ser-ho) les llibertats són tan fonamentals que la seguretat no s’hi oposa, sinó que està al seu servei. En una societat així, la seguretat s’entén com la seguretat de les llibertats. Són aquestes les que s’han d’assegurar i protegir per a tots els ciutadans.

2. INFORMACIÓ I SEGURETAT. Alguns pensen que si s’augmenta la informació sobre la població se la podrà protegir millor, com si la relació informació-seguretat fos una relació causa-efecte. L'experiència mostra que aquesta relació causal no existeix. Hi ha moltíssims casos d’absoluta informació en què no s’ha arribat a garantir la seguretat dels ciutadans. La informació és important però no és decisiva. Per això no es pot acceptar que el control i la informació massiva sobre tota la població comporti més seguretat per a tots.

3. SEGURETAT I INFORMACIÓ. Si de debò es busca la seguretat ciutadana, convé defensar que la informació sobre els ciutadans també hauria de ser segura. I l’experiència ens ensenya no solament que no es pot garantir la seguretat dels ciutadans basant-se en la informació que es té d’ells sinó que tampoc ningú no pot garantir que la informació de què es disposi serà absolutament segura. Els millors controls de la informació han estat trencats moltes vegades.

La seguretat i la informació només tenen sentit quan protegeixen les llibertats. Per si mateixes representen molts riscs que no es poden assumir si no es garanteix que es reforcen, i no es debiliten, els valors i les pràctiques democràtiques.