Una familia de uigurs resa durant una celebració tradicional a l'oest de la província de Xinjiang, a la Xina.

THE NEW YORK TIMES

La Xina no volia que ho sabéssim i ara ens ho expliquen els seus propis documents

El Partit Comunista Xinès està desestructurant famílies uigurs de manera deliberada

Una familia de uigurs resa durant una celebració tradicional a l'oest de la província de Xinjiang, a la Xina. / KEVIN FRAYER / GETTY
ADRIAN ZENZ
ADRIAN ZENZ Investigador d'Estudis Xinesos a la fundació Victims of Communism Memorial

Ja és innegable, ja no es pot continuar fugint d’estudi. El Partit Comunista Xinès ja no pot amagar la seva implacable campanya d’internament massiu contra les minories ètniques a la regió nord-occidental de Xinjiang. El que ja es coneixia àmpliament ara ha quedat demostrat fora de tot dubte per mitjà dels mateixos arxius del govern –gigabytes de documents, multitud d’informes, milers de fulls de càlcul–, alguns dels quals són classificats i altament confidencials.

Una filtració revela els mètodes per rentar el cervell dels uigurs a la Xina

El cap de setmana passat, gràcies a una filtració, The New York Times va divulgar i analitzar el contingut d’una enorme quantitat de documents interns del govern xinès que descriuen polítiques específiques per reprimir les minories predominantment musulmanes de Xinjiang i que revelen que el mateix president Xi Jinping va establir les bases d’aquestes polítiques. Aquest diumenge es donarà a conèixer el contingut de dues recopilacions de documents més que ja he pogut examinar íntegrament. Entre la primera recopilació de documents, també filtrats, hi ha un telegrama confidencial firmat per Zhu Hailun, subsecretari del partit a Xinjiang, que detalla la manera com les autoritats locals han de gestionar i dirigir els "centres de formació i educació professional", un eufemisme per referir-se als camps d’internament. La segona sèrie de documents, una extensa recopilació d’arxius i fulls de càlcul dels governs locals, posa de manifest el devastador impacte econòmic i social de la campanya d’internament sobre les famílies i les comunitats a què va dirigida.

Els documents demostren de manera evident que les autoritats xineses van intentar deliberadament protegir la informació sobre les operacions als camps de Xinjiang. Això indica fins a quin punt són conscients que poden ser incriminades per les polítiques i pràctiques que hi duen a terme.

També vaig poder obtenir una enorme quantitat de fitxers del govern local de Xinjiang. Entre els documents més reveladors hi ha milers de fulls de càlcul detallats amb el nom, el número d’identificació i l’adreça de desenes de milers de persones, majoritàriament uigurs, moltes de les quals estan en presons, centres de detenció o camps de reeducació.

Els documents divulgats aquestes últimes setmanes mostren l’esgarrifosa magnitud de la repressió a Xinjiang

A Yarkand, una província d’uns 800.000 habitants situada al sud-oest de Xinjiang, el 96% de la població és uigur. Sis fulls de càlcul oficials corresponents a sis pobles i datats el 2018 mostren que, de mitjana, gairebé el 16% de la població adulta rural estava internada o a la presó. En dos pobles del municipi de Kosherik –que segons els documents estan “molt contaminats per la ideologia extremista”–, gairebé el 60% de les famílies tenien com a mínim una persona internada.

A més de l’extraordinària magnitud de la campanya d’internament, els fitxers revelen el seu impacte devastador molt més enllà dels camps: en el si de les comunitats i les famílies de Xinjiang.

Els fulls de càlcul mostren que el govern s’ha fixat com a objectiu els homes de mitjana edat, que sovint són els caps de família i els principals assalariats. En les visites puntuals que Pequín ofereix pels anomenats camps model solen mostrar-hi dones joves. La realitat, però, segons els fulls de càlcul, és que les persones amb més probabilitats de ser internades tenen entre 30 i 59 anys.

Les repercussions socioeconòmiques d’aquestes polítiques són funestes, i els governs locals les tenen minuciosament documentades. Un full de càlcul del 2017 referit a una ciutat de la província de Yarkand i on figuraven famílies amb rendes baixes susceptibles de rebre prestacions socials incloïa una família jove amb cinc fills d’entre 3 i 14 anys. El pare havia sigut empresonat, la mare estava internada en un camp de reeducació i els nens, en conseqüència, estaven orfes.

Un altre full de càlcul del setembre del 2018 mostra les llistes de prestataris morosos del municipi de Pilal, a la província d’Akto. En el 80% dels casos en què “reclusió” figurava com a motiu de l’impagament, es va demostrar que la majoria dels fons prestats encara eren al banc.

La població de Hotan i Kashgar, dues de les principals regions uigurs, es va reduir al voltant d'un 84% entre el 2015 i el 2018

Un exemple especialment depriment prové d’un poble de la província de Yarkand. Un agricultor uigur cap d’una família de cinc membres va ser internat el 2017. L’octubre del 2016 havia rebut un préstec de 40.000 iuans (gairebé 5.700 dòlars) per comprar maquinària agrícola. L’equipament va quedar inutilitzat durant la seva detenció –cap altre membre de la família sabia com fer-lo servir– i el préstec no es va poder pagar segons el previst. El govern va obligar la família a llogar l’equipament i enviar el fill gran a treballar. Després es va considerar que, oficialment, la família s’havia “beneficiat de polítiques que havien mitigat la seva pobresa”. El juny del 2018, un cop posat en llibertat, l’agricultor va sol·licitar ajuda financera per poder tornar el préstec i els interessos corresponents. El gener del 2019 va començar a treballar al parc industrial tèxtil de la província de Yarkand, on guanyava només 800 iuans al mes. Aleshores, el fill, de 20 anys, havia quedat discapacitat i als documents del govern hi figurava com a inapte per treballar.

Gràcies a aquestes noves revelacions documentals, ara tenim proves fefaents –del govern– que, a més d’implementar un exhaustiu programa d’internament a Xinjiang, el Partit Comunista Xinès està desestructurant famílies de manera deliberada i les aboca a la pobresa i a una extrema precarietat laboral.

Hi ha elements importants que encara es desconeixen. La xifra total d’internats continua sent un secret molt ben guardat. (Crec que des de la primavera del 2017 s’han detingut a Xinjiang entre 900.000 i 1,8 milions de persones.) Als documents oficials que han aparegut fins ara també hi falta una explicació precisa de com es tracten els detinguts i de com funciona exactament el procés de reeducació. Un dels telegrames divulgats indica que probablement es fa un ús generalitzat de la violència i la tortura.

En certa manera, però, ja sabem tot el que necessitem saber. Els documents divulgats aquestes últimes setmanes mostren l’esgarrifosa magnitud de la repressió a Xinjiang i els seus efectes ruïnosos sobre les comunitats ètniques de la regió, molt més enllà dels mateixos camps. Tinguem en compte que les estadístiques oficials mostren que els índexs de creixement net de la població de Hotan i Kashgar, dues de les principals regions uigurs, es van reduir al voltant d'un 84% entre el 2015 i el 2018.

Copyright The New York Times

Traducció: Marc Rubió Rodon