L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Trudeau menciona a Sánchez els drets humans'

"Parlar de solucionar el problema de Catalunya amb respecte pels drets humans davant Sánchez explica fins a quin punt el món es va sentir incòmode per les imatges de la policia pegant a votants l’1 d’octubre"

El govern espanyol ha desfermat una campanya declarativa a Catalunya d’una intensitat desconeguda. Fixin-s’hi.

Fa 15 dies, Borrell va dir a la BCC (que és tant com dir-ho al món) que Catalunya és una nació, i que els presos, millor que fossin a casa a l’espera del judici. Ahir la vicepresidenta Calvo va declarar a ‘La Vanguardia’ que, en cas que el temps d’espera del judici dels independentistes s’allargués, “semblaria raonable” que no estiguessin en presó preventiva; la delegada Cunillera ha dit aquest cap de setmana que seria partidària de l’indult als presos (el mateix que va dir Iceta al desembre, però aleshores se’l van menjar fins i tot els seus propis companys, començant per Borrell, que li va dir allò d’“Iceta és molt bona persona i diu que cal recosir les ferides, però primer cal desinfectar-les”); com que el PP vol prohibir per llei l’indult en cas de rebel·lió, el ministre Ábalos va dir ahir que només falta que posin a la llei “prohibits els indults si és per rebel·lió i si són catalans”), i la cirereta del pastís la va posar ahir des del Canadà el president del govern, Pedro Sánchez, quan va declarar, en presència del primer ministre canadenc, Justin Trudeau, que “Del Quebec se’n pot aprendre que és possible trobar una solució política a una crisi política” i “Quan parlem de Catalunya, falta empatia”.

Sánchez, partidari d'aprendre del Quebec per trobar una "solució política" al cas català

El so de tots aquests conceptes posats així, seguits, és sorprenent: nació, indults, Quebec, empatia, llibertat sota fiança… Què està passant aquí? Doncs una barreja d’interès i convicció. L’interès és clar: Sánchez governa gràcies als vots dels independentistes, amb els quals vol negociar els pressupostos. Com em va dir un dia un conseller socialista del tripartit: “Vals el que val el teu grup  parlamentari a Madrid”. La convicció és que Sánchez sap que Europa el valorarà en funció de com rebaixi la tensió amb Catalunya. Fins i tot diria que és un dels encàrrecs, sobretot de Merkel: soluciona’m Catalunya.

"El so de tots aquests conceptes posats així, seguits, és sorprenent: nació, indults, Quebec, empatia, llibertat sota fiança… Què està passant aquí? Doncs una barreja d’interès i convicció"

Naturalment, hi ha marges que Sánchez no pot ni vol desbordar: parla del Quebec (que és com un mirall per a l’independentisme) però això no vol dir un referèndum d’autodeterminació. La delegada Cunillera parla d’indults, la qual cosa vol dir que els presos han de ser condemnats per rebel·lió i sedició, delictes que, recordem-ho, fins i tot Pedro Sánchez va dir que no veia. La posició del govern espanyol radicalitza el PP fins a extrems de Vox, d’extrema dreta, i això a Sánchez ja li va bé.

Hi ha una derivada més a llarg termini d’aquesta aproximació declarativa de Sánchez als independentistes, que és explorar aliances entre Esquerra, el PSC i els comuns, però això va per llarg. Avui li pregunten a ‘La Vanguardia’ a Oriol Junqueras si és possible pensar en un tripartit d’esquerres a Barcelona i la seva resposta és tan clara com lacònica: “No”.

Per cert, en aquesta reunió Trudeau-Sánchez, el primer ministre del Canadà s’ha hagut d’enfrontar a la inevitable pregunta sobre la qüestió catalana i, per tant, portava la resposta preparada curosament: “Catalunya és un afer intern delicat, confio en el poble espanyol i que pugui avançar amb respecte pels drets humans, l’estat de dret, la llibertat d’expressió i la Constitució”. La resposta té tres elements de diplomàcia habitual entre estats: dir que el problema és un afer intern i que s’ha d’avançar amb respecte per l’estat de dret i la Constitució. Això és el que el govern espanyol vol sentir sempre en boca d’un govern estranger, sobretot la menció a la Constitució, però no perdin la vista el que ha passat i és que, en la mateixa resposta, un cap de govern estranger menciona al cap del govern espanyol (formalment, un estat democràtic) els drets humans i la llibertat d’expressió. Per menys d’això hi ha hagut crisi diplomàtiques. Parlar de solucionar el problema de Catalunya amb respecte pels drets humans davant Sánchez explica fins a quin punt el món es va sentir incòmode per les imatges de la policia pegant a votants l’1 d’octubre.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.