Discoteca sí, servei social no
De tots els comentarris que m’han arribat sobre la columna dedicada a canis, chonis i les colles passant la tarda al voltant del wifi de la plaça Catalunyachonis i les colles passant la tarda al voltant del wifi de la plaça Catalunya, em quedo amb la història que m’ha explicat una mare sobre aquesta terra de ningú en què viuen els adolescents entre els 14 i els 16 anys, i que em va resumir així: poden entrar a una discoteca, però no poden fer de voluntaris en una ONG.
Tement-se aquell moment fatídic de l’estiu en què els adults treballen, la canalla mandreja i l’avorriment progressa exponencialment durant tres mesos, la mare va trucar a una gossera, a una ONG de barri de Barcelona i a una altra d’internacional per si acceptarien el seu fill per fer hores de voluntariat. En tots tres casos la resposta va ser: “Ho sentim molt, però no podem agafar-lo fins que en tingui setze, que és l’edat mínima per fer de voluntari”. La mare afegia: “O sigui que els nois i noies poden jugar a ser adults, ja són grans per consumir, per anar de festa i posar-se guapos, però no per aportar alguna cosa a la comunitat”.
Li vaig explicar la meva experiència americana: perquè un estudiant acabi l’ensenyament obligatori ha d’haver acreditat hores de voluntariat, des de fer classes de repàs als alumnes de primària fins a muntar una obra de teatre per als casals de gent gran de la zona. De fet, als Estats Units un currículum laboral va coix si no conté experiència en tasques de voluntariat. La Generalitat va crear l’any passat l’assignatura servei comunitari, però només era una prova pilot i no estarà totalment implantada fins al 2019. Ignoro com deu haver anat aquest primer any. Però ara que en matèria d’entrada a la cultura del consum i dels patrons de comportament adult de lleure tot va tan avançat, ¿no hauríem d’aconseguir també una incorporació tan natural com fos possible al món de les responsabilitats, començant per les socials, dels nois i noies de 14 i 16 anys?
