L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Lesmes i l’abús de la justícia'

"Lesmes és el de «L’estat de dret té el seu fonament últim en la unitat d’Espanya». Des de divendres és el de «La banca sempre guanya». Hi ha un estat, dins l’Estat, que fa pudor de podrit"

Parlem del nou escàndol que afecta la justícia espanyola i el seu cap visible, Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. Em refereixo, esclar, al fet que el Suprem fes marxa enrere en la sentència que obligava els bancs a pagar l’impost en les escriptures notarials del préstec amb garantia hipotecària i no els clients.

No es perdin avui el que explica Ernesto Ekaizer:

El Supremgate: l’atac més gran mai explicat a la independència judicial

La revisió de la sentència sobre les hipoteques la va impulsar el mateix president del tribunal. Ekaizer ho considera l’atac més gran a la independència judicial i parla d’una secta dins la magistratura coneguda com a Grup d’Amics de Lesmes. Afegeix que els moviments a l’alça de la borsa divendres passat haurien de ser investigats per la Comissió Nacional del Mercat de Valors. La pujada de les accions dels bancs divendres passat, dia 19, va arribar després de la forta baixada de dijous i pot haver generat fortunes si es disposava d’informació sobre el comunicat que s’estava coent. I diu més: la cap de gabinet de Lesmes, la fiscal Ana Murillo, és la dona de José Manuel Cendoya, vicepresident del Banco Santander a Espanya.

O sigui que per raons d’interès general (una greu afectació del sistema financer) el Suprem pot repensar una resolució que ja ha dictat. I protegir els interessos de la banca, que podria haver de pagar entre dos mil i quatre mil milions d’impostos que ha pagat la gent de la seva butxaca. Això sol ja és escandalós i hauríem d’estar sentint què diu Pedro Sánchez sobre això.

Amb decisions tan descaradament a favor del sistema financer, ¿com s’estranyen que hi hagi gent que renegui de la democràcia, de l’estat de dret i es llanci en braços del primer populista que li promet llei i ordre?

"¿El Tribunal Suprem pot repensar això, però no pot repensar les presons preventives i ni els autos de processament dels presos i exiliats polítics, vista la greu afectació política i social que estan tenint?"

Però és que, a més a més, hi ha un greuge comparatiu: ¿el Tribunal Suprem pot repensar això, però no pot repensar les presons preventives i ni els autos de processament dels presos i exiliats polítics, vista la greu afectació política i social que estan tenint? ¿O com que és a Catalunya no hi ha res a tractar?

Lesmes és el de “L’estat dret té el seu fonament últim en la unitat d’Espanya”. Des de divendres és el de “La banca sempre guanya”. Hi ha un estat, dins l’Estat, que fa pudor de podrit.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.