El vot particular al TC: el dit a la llaga

És molt possible que al TC sorgeixin diferències també sobre la mateixa sentència del Suprem

El vot particular al TC: el dit a la llaga. GETTY
ANTONI BAYONA
ANTONI BAYONA Professor de Dret a la UPF i exlletrat major del Parlament

Les decisions adoptades pel Tribunal Suprem per denegar la llibertat dels polítics catalans que van ser elegits un cop estaven en situació de presó provisional ja provoquen importants discrepàncies en el si del Tribunal Constitucional, quan aquest està començant tot just a resoldre els recursos d’empara dels afectats. Així ho fa palès el vot particular emès per tres magistrats en la sentència relacionada amb l’elecció d’Oriol Junqueras com a diputat al Parlament català.

La sentència i el vot particular coincideixen en una part important de la valoració jurídica de la qüestió. No és cap altra que la de resoldre el difícil i delicat conflicte que es produeix quan una persona en situació de presó provisional es pot presentar a unes eleccions i obté l’escó de diputat. La coincidència entre la sentència i el vot discrepant es produeix quan es considera que el dret de participació política que va lligat a la condició de diputat no té una primacia absoluta sobre la situació de presó provisional, la qual cosa fa que s’hagi d’establir una ponderació entre aquest dret i les garanties del procés penal a les quals dona compliment la mesura de presó. Especialment el risc de reiteració delictiva o el risc de fugida de l’acció de la justícia aprofitant la situació de llibertat.

Tanmateix, la diferència entre la sentència i el vot particular es troba en la manera com s’ha de fer aquesta ponderació d’interessos contraposats. El vot particular recorda que quan l’afectat ha esdevingut càrrec electe, la seva situació processal deixa de tenir una dimensió estrictament personal perquè també és un representant polític que, d’acord amb el principi democràtic, hauria de poder exercir el càrrec per al qual els ciutadans l’han elegit. El vot particular argumenta que aquesta qüestió no es pot obviar quan no hi ha cap llei que impedeixi que una persona en situació de presó provisional pugui presentar-se a les eleccions.

De moment la discrepància al TC ha estat sobre el dret de participació política, però potser més endavant ho serà sobre la immunitat parlamentària dels presos diputats o senadors

Mentre la majoria de magistrats del Tribunal Constitucional consideren que el Tribunal Suprem va valorar correctament els interessos en joc quan va decidir mantenir la presó provisional, el vot particular en discrepa i retreu al Tribunal Suprem no haver-ho fet donant el valor que hauria calgut al dret de participació política. En la meva opinió, el vot particular posa el dit a la llaga quan critica que el Tribunal Suprem no ha valorat com de necessari seria aquest fet i tampoc s'hagi plantejat seriosament la possibilitat de modificar la presó provisional en favor d’altres mesures menys restrictives que haurien permès exercir el càrrec representatiu. I també posa el dit a la llaga quan remarca la importància que té l’exercici d’un càrrec electe en un doble sentit: per la necessitat que aquest exercici es faci amb l’assistència del diputat a la cambra i perquè la cambra no s’hauria de veure privada d’un dels seus membres. Aquests dos aspectes són considerats essencials per al funcionament del sistema de democràcia parlamentària.

En definitiva, el vot particular critica amb raó que el Tribunal Suprem no hagi fet un judici de proporcionalitat equilibrat i hagi donat més rellevància als elements penals que als que resulten dels drets fonamentals que la Constitució reconeix. En aquest sentit recorda que tampoc s’ha considerat com caldria la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. El vot particular conté implícita una crítica sobre l’aplicació que el Tribunal Suprem està fent del dret penal i processal, és a dir, sense tenir prou en compte que aquesta aplicació s’ha de fer sempre a la llum de la Constitució. Aquesta crítica deixa entreveure el desacord amb el manteniment de la presó provisional en aquest cas.

El vot particular sembla que ens està avançant que hi ha una part del Tribunal Constitucional que creu que el Tribunal Suprem no ha sabut o no ha volgut llegir sempre el Codi Penal amb el filtre imprescindible que imposa el reconeixement constitucional dels drets i les llibertats fonamentals. De moment la discrepància ha estat pel dret de participació política, però potser més endavant ho serà per la immunitat parlamentària dels presos que van adquirir la condició de diputats al Congrés o la de senadors. I és molt possible que arribi també per la mateixa sentència del Tribunal Suprem, perquè el delicte de sedició i la seva aplicació en la causa del Procés també necessita una mirada profunda sota el focus dels drets i les llibertats fonamentals.