Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Dos es barallen i rep l'escola

La provocació espanyolitzadora del ministre Wert ha rebut crítiques institucionals, respostes contundents i sobretot ha generat un munt de gags que confirmen que l'humor en defensa pròpia ens estalvia algunes llagues d'estómac. Tocarà resistir un cop més les envestides amb tanta fermesa com paciència. No vull dedicar una línia més al tema sinó a una constant. El que sol passar en qualsevol d'aquests debats, com quan hi ha sentències contra el català, informes de qualitat, actes violents, concursants estúpids a la tele o índexs alts d'atur és que es fa bona la vella dita que quan dos es barallen li toca el rebre a un tercer. I l'escola és sempre el tercer, és la institució estadísticament més culpada de la història. En això qui ha fallat? No cal ni que ho preguntis: l'escola. És la resposta vàlida sempre, el comodí de l'acusació, l'ase dels cops. Els mestres n'haurien d'estar orgullosos, tot és responsabilitat seva, són els reis de l'Univers. L'escola és la institució més important i rellevant, i la societat l'hi reconeix de manera constant. Això sí, ho fa sempre que vol carregar contra algú. Els admetem públicament influència decisiva sobre la cultura, el civisme, l'alimentació, el progrés, la competitivitat, la bondat, la ideologia i aviat sobre el comportament dels mercats. Llàstima que ens oblidem de reconèixer'ls els mèrits obtinguts en aquests aspectes. Sí, passa a les millors famílies, les crítiques solen ser públiques i els elogis els guardem per a la intimitat. Però fa temps que els mestres enyoren també felicitacions privades, i amb la moral justeta i els recursos minvants han de buscar en la vocació i responsabilitat personal forces per no desanimar-se en l'abús d'escarni públic. L'escola necessita sentir-se més important i menys culpable.

PUBLICITAT
PUBLICITAT