El Barça té excusa, el Madrid no

Guanyar el triplet vol dir que tindràs opcions de guanyar tres títols més durant els primers cinc mesos de temporada. Per tant, jugaràs més partits que els teus rivals i hauràs de competir al màxim des del primer moment de la temporada. A això li hem de sumar les gires transoceàniques que són imprescindibles per seguir generant un gran nombre d’ingressos però que repercuteixen negativament en una bona posada a punt en l’aspecte físic de la plantilla. Però no hi ha solució possible, ja que no es pot renunciar ni a guanyar ni a ingressar. I alguna de les conseqüències lògiques poden ser les lesions, la baixa efectivitat i fins i tot, òbviament, un estat físic i un nivell d’intensitat inferior als teus rivals.

Per això suposo que és tan difícil guanyar dues Champions seguides i encara ningú ho ha fet. Però és que a més arrossegues una sanció de la FIFA que t’impedeix inscriure jugadors fins al gener i, per tant, tens una plantilla reduïda i ajustada. I, amb tots aquests condicionants, el Barça és a un punt del líder, el Vila-real, i un punt per sobre del Madrid a la Lliga, i líder del seu grup a la Champions. Per tant, no se li pot negar un cert mèrit i, tot i que es farà llarg, cal aguantar l’embranzida fins al gener com sigui.

Perquè, a més, el seu rival directe, que ve d’acabar la temporada passada en blanc, tampoc passa per un bon moment. Ja no és que s’hagi deixat quatre punts entre l’Sporting i el Màlaga, és que no es creuen el seu entrenador, Rafa Benítez. Semblant al que passava amb Martino l’any que va entrenar el Barça, perquè ens entenguem. Però amb un agreujant: mentre aquí l’estrella era i és indiscutible, allà Cristiano Ronaldo comença a estar qüestionat. I la seva actitud de no voler parlar amb la premsa no ajuda gaire a tot plegat.

I el pitjor no és que el mateix portuguès comenci a no sentir-se a gust, a no acceptar les crítiques perquè no marca o a no tenir ganes de veure un altre cop Messi aixecant una Pilota d’Or. El vertader problema del Madrid és que el seu president ja ha decidit que se’l vol treure de sobre. Que vol un altre cromo per a la seva col·lecció. I tampoc cal ser gaire visionari per veure que les coses a la Casa Blanca no tenen gaire bona pinta. El problema no es va arreglar amb la marxa de Mourinho ni ara amb la de Casillas. Ni tampoc amb la décima, una Champions en 12 anys. El problema és d’estructura i de projecte i, afortunadament per al Barça, fa anys que dura. Ep, i ja que hi som, que duri.