ESPAI PÚBLIC

Camp de proves de l’activisme urbà

L’ús social d’espais públics de Barcelona arrenca amb dotze iniciatives ciutadanes

CRISTIAN SEGURA
CRISTIAN SEGURA

Al carrer Roger de Flor, 217, a Barcelona, un mur de ciment de color verd delimita un solar on l’Ajuntament tenia previst construir una residència per a la tercera edat. Al costat de la reixa d’entrada, un rètol indica que aquest rectangle de 1.776 metres quadrats ara forma part del pla de gestió social d’espais públics buits. A Roger de Flor s’ha de posar en marxa aquest 2014 un menjador social, un punt de reunió d’artistes i un hort. Un matrimoni de jubilats s’atura per observar el cartell. Són feligresos de la parròquia de Sant Ignasi, una de les entitats que col·laboren en la gestió del recinte. Un total de dotze espais com el de Roger de Flor actuen a Barcelona com a conillets d’índies d’un projecte d’activisme ciutadà que, per demanda social, es preveu que vagi a més. Els espais buits es van lliurar als seus gestors el novembre passat. Tres mesos després, el progrés del seu ús és més lent del previst.

El 2013 es van concursar dinou espais però al final només en funcionen dotze: cinc es van declarar deserts perquè els candidats -en total, el govern municipal va rebre 32 propostes- no reunien les condicions requerides. Els dos restants es van retirar de l’adjudicació: al carrer Pierola de Nou Barris, les associacions guanyadores van desistir finalment de l’empresa; l’altre cas és el del solar on s’aixecava la casa de cites La Casita Blanca. Per pressió de les associacions de veïns, la iniciativa d’establir-hi horts va ser retirada i s’hi construirà una plaça.

L’Ajuntament assumeix la gestió dels set espais per reurbanitzar-los. En alguns casos es convertiran en zones de trànsit i en d’altres el consistori intentarà cedir-los a entitats dels barris. Un d’aquests espais és a la Trinitat Vella. És un solar tancat amb filferro envaït per matolls i herbes on s’hi crien gats. L’Ajuntament informa que es tracta d’un espai amb “una colònia de gats controlada”. La proposta que havia sorgit per utilitzar-lo era per augmentar-ne l’ús, per alimentar-hi animals. L’espai de Foradada és una excepció. En la majoria dels casos es tracta d’horts urbans. Els horts del carrer Congrés, al districte d’Horta-Guinardó, i el de l’espai Gardenyes, a Sarrià, estan en una fase prematura. Perquè encara som a l’hivern, però també perquè encara s’han d’acabar de coordinar els implicats. Els horts estan pelats, amb només unes quantes hortalisses que treuen el cap.

Torns per fer-se càrrec de l’hort

Oriol Barba lidera la coordinació de l’espai Gardenyes. És un espai que havia quedat sense utilitat als exteriors de l’estació de Ferrocarrils de Sarrià. El terreny, com al carrer Congrés, s’ha dividit en parcel·les cultivables. Barba és un membre implicat en l’acció veïnal del barri a través de la Casa Orlandai. La seva llista de correu per a usuaris de l’espai Gardenyes és de 90 persones, tot i que només la meitat s’han demostrat actius. Cada grup de veïns s’encarrega de quatre horts, i ho faran per torns. Fins ara han fet matinals informatives però la feina de debò, quan per fi l’espai es mantindrà obert, començarà el 15 de març. Barba destaca que el principal problema és compaginar l’organització del projecte amb la responsabilitat laboral. “Fer la paperassa, coordinar les tasques, aportar els estris de treball... El projecte avança lentament perquè ningú pot estar-hi plenament vinculat”, diu. Barba destaca que l’Ajuntament no s’hi vincula de cap manera: “No notem cap mena de pressió d’ells. La coordinació és clarament experimental. Ni l’Ajuntament ni nosaltres tenim experiència”.

Al carrer Montalegre, davant del Macba, on hi havia el convent dels Àngels, hi un espai buit destinat a experiments vinculats a la bioarquitectura. El solar està ocupat per farcells de canyes, caixes de fusta i totxos. A partir del desordre actual és difícil imaginar-se l’objectiu de l’espai: “Intercanvi de coneixement i experiències entre professionals i empreses del Mediterrani”. Valentina Maini, responsable del projecte, apunta aspectes del projecte de Montalegre similars al de Gardenyes: hi han participat 60 persones i destaquen també la falta de temps i que no reben ajuda de l’Ajuntament. Maini confirma que també van més lents del que preveien, “però això no és un element negatiu”.

Laia Torras, cap de Participació Ciutadana de l’Ajuntament, destaca que el primer any -dels tres que han de durar com a màxim els projectes- està previst que sigui d’instal·lació. Es faran reunions de seguiment, amb un informe anual d’avaluació. També ressalta que la responsabilitat és plenament de les entitats gestores, també pel que fa a les despeses, les assegurances i l’energia. Torras creu que l’experiència “és molt positiva” i apunta com a únic obstacle la falta d’agilització de les empreses proveïdores de l’electricitat i l’aigua. Els espais encara no tenen aquest subministrament i això, segons Torras, ha afectat especialment el pàrquing de bicicletes per ocupar joves amb risc d’exclusió social projectat per Càritas al carrer Numància.

Molts espais buits tenen voluntat d’ajudar grups desfavorits. Barba assegura que diverses entitats d’inclusió social també s’han adreçat a ells perquè persones desfavorides utilitzin els horts de l’espai Gardenyes: “Ens agradaria però no tenim ni experiència ni temps per obrir l’espai als exclosos socials. I a més, és un servei públic que no és estrictament el que vam acordar”.