L’organisme que vol un món millor

Fa 70 anys que la carta fundacional de Nacions Unides, firmada a San Francisco, va entrar en vigor. 51 països es donaven un mandat clar: salvar la humanitat de la guerra, reafirmar els drets i la dignitat i promoure la prosperitat. L’aniversari és una oportunitat ideal per recordar els èxits que -deixin-m’ho dir- són molts. Però és també un moment per respondre a una pregunta: ¿com podem afrontar els reptes en la promoció de la pau i la seguretat, i el foment del desenvolupament i els drets humans? I ens la formulem en un any crucial. Al setembre, s’han adoptat els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que preveuen el món del 2030 sense pobresa extrema, sense fam, amb igualtat entre dones i homes, i respecte pels drets humans. L’esforç ha sigut enorme i ara el repte és passar a l’acció. No salvarem el planeta amb paraules, sinó amb una feina col·lectiva. Hem de convèncer els governs, però també els ciutadans.

S’acosta el primer gran pas cap a un desenvolupament sostenible. Al desembre, els estats membres han d’arribar a un acord a París sobre el canvi climàtic que eviti l’escalfament del planeta perquè no s’arribi a nivells irreversibles. Si realment volem acció, París serà una gran prova. El missatge de l’ONU, liderada pel secretari general Ban Ki-moon, és ben clar: tenim la responsabilitat màxima de no defraudar. Tot plegat, demostra el seu rol fonamental. L’agenda s’ha ampliat radicalment, en la mesura que el món s’ha fet més complex i els desafiaments, més diversos. És als fòrums globals de l’ONU on es pot arribar al consens respectat universalment perquè és de tots els estats, no importa si són grans o petits, rics o pobres, tots tenen veu i són escoltats. L’agenda global del setembre es un acord polític, una visió de com ha de ser el món i alhora un pla de com arribar-hi. L’acord sobre el canvi climàtic del desembre tindrà legitimitat universal, com la Declaració Universal dels Drets Humans, o la Plataforma d’Acció de Pequín del 1995 sobre la igualtat de gènere. Acords i legitimitat que l’ONU continua forjant per fer front als reptes. El lema dels 70 anys - Unes Nacions Unides fortes. Un món millor - respon a aquesta voluntat. Hi destaca el paper essencial de l’ens nascut de la devastació de la Segona Guerra Mundial i, alhora, implica compromís amb el futur.

Un món canviant

Diàriament les Nacions Unides milloren les vides de milions de persones: exerceixen la diplomàcia per evitar o aturar conflictes; assisteixen 60 milions de refugiats i desplaçats; proporcionen aliments a 90 milions de persones a 80 països; promouen la salut materna i així salven la vida de 30 milions de dones cada any; protegeixen i promouen els drets humans sobre el terreny i mitjançant uns 80 tractats i declaracions.

El món actual te poc a veure amb el del 1945. Els conflictes, la pobresa i la fam encara per eradicar entelen grans progressos. Però celebrar el 70 aniversari, reflexionar sobre els compromisos bàsics, vàlids més que mai, és la millor manera de renovar les forces per seguir avançant amb perseverança en els objectius transformadors de l’ens. Ahir, el dia de l’ aniversari, monuments icònics de tot el món es van il·luminar de blau, una imatge sense precedents de suport a l’organització i als seus ideals i una excel·lent manera de formar part d’un projecte que és de tots i pretén el benestar de tots. Com tantes vegades s’ha escrit, les Nacions Unides són tan imperfectes com necessàries.