Guerra de desgast

De crítics sempre n'hi ha hagut al PSC. La diferència és que mai hi havia hagut una direcció tan feble (amb tan poca capacitat d'oferir càrrecs o prebendes, un factor essencial en política com es pot veure a la pel·lícula Lincoln ) i amb un context de descrèdit de la socialdemocràcia clàssica tan acusat. Per tant, no assistim a les típiques maniobres per obtenir un rèdit concret, sinó a una guerra de desgast en tota regla. Els crítics creuen que poden guanyar i posar Navarro contra les cordes, però no els interessa evidenciar-ho públicament. No volen ser els dolents, els xantatgistes com els defineix Joaquim Coll. La batalla tot just ha començat, i no hi ha possibilitat de pacte a curt o mitjà termini. L'única cosa a què Navarro pot aspirar ara és a minimitzar danys. En la guerra de desgast guanya qui té més capacitat de resistència.