Publicitat
Publicitat

CAMÍ DEL 21-D

Quines són les aliances possibles per formar govern després del 21-D?

El pròxim executiu pot ser fruit d’un front independentista, un d’esquerres o un d’unionista

Quina aliança de govern sorgirà de les urnes el 21 de desembre? És evident que caldrà esperar a la nit de les eleccions per fer les sumes i restes pertinents, però a hores d’ara, i amb la informació de les enquestes disponibles, només hi ha tres opcions plausibles, de més probable a menys: un front independentista, un d’esquerres i un d’unionista. Cadascun d’aquests escenaris tindria unes implicacions diferents en la governabilitat del país i en la relació amb l’estat espanyol. Vegem-ho.

Aliança independentista

Un Govern d’ERC i Junts per Catalunya amb suport de la CUP

Aquesta és la fórmula que, segons les enquestes, té més possibilitats de sumar més de 68 escons. De fet, seria la repetició del Govern cessat per Rajoy, però potser amb una correlació de forces diferent entre els seus components. Fins fa ben poc, el panorama que s’entreveia era el d’una victòria clara d’ERC (fins a 45 escons), un lleu retrocés de la CUP (fins a 8) i una desfeta del PDECat (entre 15 i 20). Ara mateix és una incògnita el resultat de la candidatura impulsada pel president a l’exili, Carles Puigdemont, amb el nom de Junts per Catalunya, però és bastant evident que millorarà les magres previsions del partit hereu de Convergència Democràtica.

Així doncs, caldrà esperar a la nit del 21 per veure qui arriba primer a la meta i quina dinàmica de negociació s’enceta. Especialment problemàtica serà la configuració del Parlament i la investidura del president quan els dos principals candidats, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, han d’afrontar processos judicials per rebel·lió. En aquest sentit, Junqueras ja ha apuntat a Marta Rovira com a candidata real.

L’altra variable important a l’hora de decidir les polítiques serà la suma de vot del bloc independentista. Si se supera el 50% es donarà per validada la declaració d’independència i es redoblaran els esforços, sobretot a nivell internacional, per forçar el govern espanyol a acceptar els resultats i pactar un referèndum. La CUP pressionarà per insistir en una via unilateral que ERC i el PDECat prefereixen aparcar, de moment, per centrar els esforços en la recuperació de les institucions i l’alliberament dels presos.

Si el bloc independentista se situa entre el 45% i el 50%, en una magnitud semblant a l’actual, el nou Govern remarcarà que l’ofensiva de l’Estat no ha fet minvar el suport a l’independentisme i que, per tant, el problema continua ben viu. Ara bé, hi haurà un replantejament de l’estratègia respecte a la legislatura passada per impedir que l’executiu espanyol torni a aplicar el 155. Així, previsiblement, el pla passaria per col·locar els drets civils i socials en el centre de l’acció política i per intentar atreure els comuns.

Un resultat per sota del 45% dels sufragis independentistes podria suposar la pèrdua de la majoria absoluta i obligaria a un replantejament global de tot el moviment.

Front d’esquerres

Un Govern d’Esquerra, Catalunya en Comú i la CUP

Aquesta opció té poques possibilitats de sumar majoria perquè necessitaria la combinació d’un gran resultat dels tres partits, que, a més, competeixen entre ells per una part de l’electorat. Tot i així, un Govern d’aquestes característiques suposaria un canvi substancial respecte a la darrera legislatura. Per començar es faria bandera de l’eix social tant per confrontar amb el PP com per recosir la cohesió social del país.

Tot i així, aquesta opció presentaria molts interrogants: ¿la CUP seria capaç de rebaixar les seves propostes maximalistes en matèria econòmica? Què passaria amb el compromís per restaurar el Govern legítim de Puigdemont, una part del qual hauria concorregut a la llista de Junts per Catalunya?

Front unionista

¿Iceta president amb el suport de Ciutadans i el PP?

Una aliança entre el PSC, el PP i Cs és la que té menys possibilitats de sumar majoria absoluta. Tot i així, la mobilització del votant unionista a hores d’ara és superior a la dels independentistes i no es pot descartar d’entrada. La primera cosa que caldria veure és quin líder encapçalaria aquest bloc: Miquel Iceta o Inés Arrimadas. Iceta té molta més experiència i és probable que exigís ocupar ell la presidència a canvi de donar suport a un govern que li provocaria greus contradiccions internes, sobretot per la presència del PP.

En aquest cas la incògnita seria si Iceta tindria prou força per frenar el programa del PP i Cs en àmbits com l’ensenyament i els mitjans públics. Si s’imposa un programa unionista de tall maximalista es procediria a un desmuntatge de moltes de les polítiques impulsades per la Generalitat des del 1980, com ara el sistema d’immersió. Caldria veure si Madrid passaria a mimar Catalunya i què dirien la resta de comunitats autònomes.

La veu del poble

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT