Quan les barbes del veí...

Veure el Madrid de dimecres és veure el Barça de demà... Si entenem que per demà vull dir d’aquí tres, quatre, cinc o sis anys. Aquesta etapa que està vivint el club blanc anticipa el que viurem els culers, no ho dubteu. Podem gaudir-ne i hem de fer-ho, fins i tot podem sucar-hi pa. Per a això existeixen les rivalitats. Però sobretot cal prendre’n nota i aprendre’n per estar preparats quan ens toqui, que ens tocarà. El partit de dimecres, si s’hagués disputat la temporada passada o l’anterior, hauria acabat malament, molt malament (per a nosaltres).

Vinícius és un projecte de jugador que desequilibra però no mata. El Madrid de Cristiano Ronaldo, segurament, ens hauria portat al descans amb un resultat tan escandalós com el que va tancar el marcador. Les tres o quatre rematades a porta que va tenir el jove brasiler haurien acabat al fons de la xarxa si el rematador hagués estat l’astre portuguès. Així és el futbol entre els grans. No es pot perdonar perquè el futbol no et perdona. El millor símil és un combat de boxa entre pesos pesants. El Madrid avui és George Foreman, mentre que el Barça segueix sent Muhammad Ali.

Fruïm el present, però encarem el futur. No avanço res que ningú no sàpiga. Aquest article no és cap revelació en clau blaugrana. Tothom ho sap cada cop que veu l’equip jugant. El Barça té tanta o més messidependència que cristianodependència tenia el Madrid. Al regne de Florentino ho van fer ràpid i malament. Lopetegui no era el problema, però tampoc la solució. Solari tampoc ho serà, però ha fet la feina bruta, deixant a Marcelo el paper residual del Globettroter a la banqueta d’un clàssic. Podem planificar el futur, teixir una xarxa perquè el relleu del millor jugador de la història sigui tan poc improvisat com puguem, però tot serà insuficient. Els resultats són sempre el cotó fluix que expliquen que la improvisació només et porta, en el curt i en el mitjà terminis, a etapes plenes de dubtes i deambulacions. ¿Com ha de ser el Barça post-Messi? Mentre sentim goig d’ell comencem-ho a meditar. Dins i fora del camp. A la banqueta i al planter.