PODER JUDICIAL

La dreta judicial utilitza el rei contra el govern

Lesmes apaivaga i evita un comunicat de censura per l’absència de Felip VI avui a Catalunya

La dreta judicial ha decidit obrir un nou front de guerra. Han utilitzat l’absència de Felip VI en l’acte d’entrega de despatxos als nous jutges a Barcelona, previst per avui divendres, per crear un conflicte artificial contra el govern espanyol disfressant-ho de reafirmació del rei.

La dreta pretenia associar el rei amb la sentència del recurs de cassació del president Torra, que, segons la informació que va recollir Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en contacte amb el tribunal sentenciador, serà notificada el dilluns 28 de setembre. Per això Lesmes va donar compte a la Zarzuela que convenia celebrar l’acte avui, perquè la sentència se sabria després. La Zarzuela va informar dijous passat que Felip VI hi acudiria, però dimarts va comunicar al CGPJ que cancel·lava la presència del rei.

El vocal del CGPJ, José María Macías, un dels més entusiastes defensors del delicte de rebel·lió i defensor de l’extint jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, va sortir immediatament, dimecres a la nit, a anunciar que el govern espanyol havia impedit la presència del rei. Macías ni és portaveu del CGPJ ni és vocal de la seva comissió permanent.

Associacions de jutges

Macías, doncs, va escalfar l’ambient. Diverses associacions de jutges de la dreta van sortir en tromba a exigir explicacions. Ahir, en la comissió permanent del CGPJ, la cireretade l’operació va ser la proposta de la vocal de la dreta, Núria Abad, de fer un comunicat de solidaritat amb la figura del rei i la seva importància en l’activitat judicial, en referència implícita a la presumpta prohibició del govern espanyol que el monarca acudís a l’acte d’avui. Va aconseguir el suport dels vocals conservadors Juan Martínez Moya i Juan Manuel Fernández, els anomenats Juanes, i de José Antonio Ballestero. Però tant Lesmes com els vocals del sector progressista Álvaro Cuesta, Rafael Mozo i Pilar Sepúlveda s’hi van oposar.

Lesmes va deixar clar que no veia la necessitat d’intervenir en la possible divisió de funcions entre la Zarzuela i la Moncloa. Tampoc veia que els vocals sortissin de la reunió i emetessin pel seu compte un comunicat, tot i que, va dir, no volia coartar la llibertat d’expressió. De manera que, tot i que no es va sotmetre la proposta a votació, amb el seu vot de qualitat, de facto el sector conservador va perdre la batalla.

Lesmes va assegurar ahir als vocals que en l’acte d’avui faria una intervenció institucional sense ànim de tirar gasolina al foc. Tres membres de la comissió permanent -Abad i els Juanes - van emetre immediatament després un comunicat al qual es van afegir tres vocals. L’operació, doncs, estava planificada. Segons assenyalen, “les circumstàncies que impedeixen la presència del rei en l’acte” els porten a “reafirmar” la seva “admiració i respecte” per la figura “símbol de la unitat i permanència de l’Estat”.

Quines són aquestes circumstàncies? És obvi: la desautorització del govern espanyol a la presència del rei a Barcelona. L’executiu va ponderar que l’acte era una cerimònia molt reduïda respecte a altres anys per l’absència de familiars dels nous jutges i perquè es feia en un recinte més petit, l’Escola Judicial, situada a Vallvidrera, i sense autoritats locals.

El fet que 72 hores més tard es notifiqués la sentència de Torra també va ser examinat. No tenia sentit que el rei aparegués al costat d’autoritats judicials en aquestes circumstàncies donant cobertura a una decisió judicial propera i evocant el discurs del 3-O.