Recrdo qun vaig studr ls vocls al parvlri. Va sr un dls momnts més emciontns d la mva vda. Vaig dscbrir q ls coses q veia es pdien reprsentr d’una frma concrta i cmprtida x tots i q permtria a la gnt ntndre’s a la prfecció.
X mlta gnt, ara és nrmal scriure eliminnt algnes d les lletrs, moda q ha esdevngt ja un hàbt i q prové, smbla, d ls novs tecnlgies, speclment dls missatgs curts i dls w/a, q vol dir whatsapps, prò sbretot això s clpa dl Twitter, q ha fxat un mxim de caractrs per tuit.
Esclr, l gent vol dir mltes coses i s’ha d bscar l vida. X guanyr spai tots ns hem ddicat a scriure traient lltres, xò les úniqs víctms han stat ls pobres vcls, q vol dir vocals, és a dir: aeiou.
X q les vcals? Q passa mb ls cnsonants? No són tb lletrs o ocupn tmbé un spai? Entre prsones d’això s’n diu marginació x raó d sexe.
Bé, q això pssi ntre ls jovs ho ntenc, xò no hauria de pssar amb la gent q té una detrminda visbiltat pública, com ha stat l cas d Pedro Sánchez, l lídr dl PSOE, i q a la seva web signa cm a Pdro Snchz.
El ZP d Zapatero i el RbCb amb q signva algns missatgs Rubalcaba van ser l prncipi. Xrò no era exctment la propsta d Pedro Sánchez x mirar d semblr guai, modrn, jove i netjar la imtge d’un PSOE antquat. Em smbla impropi d’algú q aspira a presidir un govrn amb mnisteri d Cultura d’un país. Estm oblidnt el més bàsic d tot. Em rfrereixo a ls norms d’scrptura.
No sé, és com si a un cl·laborador d’un diari mb columna stmanal se li acudís fer un artcle snse vcals. Oi q tots el titllríem d correpns o boticlsta? Seria impnsable.
Dncs a veure s deixm de fer tots l xmple i trnem a scriure cm Déu mana.
Mb ttes ls vcls, repnyta!
Amb totes les vocals, beep!
