LALLAMBREGADA

Víctima rica, víctima pobra

En Roger Tugas explicava aquest dilluns al nostre diari que el Tribunal de Comptes ha trobat irregularitats en les subvencions atorgades per Jorge Fernández Díaz a algunes associacions de víctimes del terrorisme. S’han donat ajuts a projectes sense objectius concrets, que no complien els requisits o que no tenien cap control de despesa. Mentrestant, moltes víctimes no disposaven ni d’un trist psicòleg que els donés suport, d’altres no han pogut personar-se en les causes perquè no els han avisat de la celebració del judici i algunes més desconeixen que són considerades víctimes i que, per tant, tenen dret a cobrar uns diners que, per descomptat, no han cobrat i que s’ha quedat l’Estat. Si vol més informació sobre aquesta humiliació moral, tafanegi el blog de Robert Manrique, víctima d’Hipercor i una veu sensata i coherent ( http://eltrasteroazul.blogspot.com.es). Però, esclar, el PP d’Aznar va decidir que a les víctimes del terrorisme no se les havia d’ajudar sinó utilitzar-les políticament, una demostració de la baixesa moral del personatge, i el que ha fet el tal Fernández Díaz ha sigut continuar la feina. Això sí, després de la roïnesa, visita al mossèn, absolució i endavant sense cap remordiment. Les 43 víctimes del metro de València, en canvi, no van tenir tanta sort i han sigut oblidades, humiliades, deshonrades i silenciades. El president Camps es va negar a rebre els familiars i els responsables de Canal 9 van exercir la censura informativa.

Les víctimes han de ser respectades. Sempre. Totes. I utilitzar-les o menysprear-les només està a l’abast de trossos de carn amb ulls com els citats.