Les infraestructures digitals

És urgent acabar amb la manca de regulació del sector relacionat amb les dades i la informació

Al llarg de la història humana, s’han produït allò que anomenem 'fets disruptius', que han suposat un canvi important en la nostra manera de viure personal i col·lectiva. Alguns han sigut de caràcter immaterial, com l’agricultura, l’escriptura o la digitalització; d'altres són de tipus tecnològic com la impremta, els combustibles fòssils, l’electricitat o el transistor. Gairebé sempre el canvi ha sigut el resultat de la combinació d’un fet de cada tipus, i ha afectat un dels tres elements bàsics que la persona humana necessita per a la vida: aliments, energia i informació.

En cada cas l’espècie ha inventat el que anomeno 'infraestructures de convivència o de relació', que faciliten i endrecen la vida social: poblats, ciutats, mercats, diners, regulacions, xarxes de comunicació, tant per a persones com per a vehicles, o per a transmissió d’informacions. Aquestes infraestructures han jugat un paper clau en les relacions socials, ja que el seu control determina molt clarament el repartiment del poder i les desigualtats. La propietat de la terra, dels combustibles, dels mitjans de producció, del capital financer o de les xarxes de comunicació, determina la posició social; i és per això que sempre la lluita social ha estat al voltant de com s’ha organitzat aquest tema.

1. La societat digital i desigual. La digitalització (és a dir, la possibilitat d’expressar amb 1 i 0 qualsevol tipus d’informació escrita, sonora o visual) junt amb el transistor (un mecanisme electrònic increïblement petit capaç de tenir només dos estats) han donat lloc a la societat digital, de la mateixa manera que el descobriment de l’energia fòssil i l’electricitat va empènyer la societat industrial fa un parell de segles.

Cada vegada que es produeix un canvi d’aquest tipus, la societat fa un pas endavant, i apareixen moltes eines que permeten crear més riquesa i més benestar. Però l’experiència també ens diu que molt sovint com més recursos té una societat, més probable és que augmentin les desigualtats. Quan hi ha poc a repartir, la societat és pobra i la gran majoria dels seus membres ho són. Quan la societat és rica, les desigualtats augmenten, a menys que estableixi mecanismes per evitar-ho.

En el cas de les societats digitals, aquesta desigualtat no només afecta l’aspecte material de la vida, rendes, aliments, recursos, comoditats, sinó que afecta també l’altre aspecte que he indicat al principi: l’accés a la informació, la qualitat de la informació i l’ús de la informació personal. Aquest element té una particularitat: quan una persona no té menjar o calefacció, és molt conscient de la seva pobresa. Però com que la possibilitat d’accés a la informació s’ha multiplicat de forma impressionant, ara vivim ofegats per la quantitat d’informació i és més difícil prendre consciència de fins a quin punt hi ha enganys en aquesta aparença de més llibertat personal.

2. Les regulacions de les infraestructures. El que vull posar de manifest és que, per tot això que he dit, és urgent acabar amb aquesta situació de manca de regulació del sector relacionat amb les dades i la informació, uns elements que en alguns aspectes són tan importants com els diners.

El sector financer, bancs i borses, ha estat regulat i fins i tot tenia una part de propietat pública. Fa vint anys es van fer passos enrere, però ja veiem el que ens ha passat. Ara s’està intentant recuperar-ho. Però, en canvi, el sector de les dades i de la informació és un sector sense regulació i en mans de grans empreses privades... Empreses que controlen el que jo crec que són infraestructures bàsiques que treballen amb un bé essencial: les dades. Cal regular. Alguns parlen de nacionalitzar... Potser no, però calen mesures en relació amb l’accés, la qualitat i l’ús. Només n’anuncio algunes.

En el món del serveis de telefonia ha d’haver-hi unes quantes empreses privades competint per donar serveis, però la infraestructura física (cables, repetidors...) ha de ser única, oberta i amb caràcter de servei públic o de concessió pública, com passa amb les carreteres o les autopistes. S’ha d’evitar el monopoli privat de la infraestructura i la concentració de poder en els serveis

L’emmagatzemament de dades personals, fruit de la utilització de les xarxes, ha de tenir un caràcter de servei públic, i l’usuari ha de poder conservar la propietat d'aquelles dades seves que poden ser utilitzades per millorar els serveis públics, i ser accessibles a privats, de forma gratuïta o no, però respectant la privacitat i de forma regulada.

Cal una identificació suficient de la responsabilitat d’una informació que s’emet o es fa circular per una xarxa digital. La responsabilitat pot ser personal, o dels intermediaris professionals, però no es pot acceptar l’anonimat. Calen també alguns mecanismes independents de verificació de la veracitat.

Finalment, s’ha de trobar la manera d’evitar que les empreses propietàries de plataformes o xarxes, aprofitant el seu caràcter no territorial, puguin eludir, totalment o parcialment, el pagament d’impostos.