FOT-LI POU

Un referèndum, dues preguntes

La junta directiva del Barça demanarà als socis del club que determinin en un referèndum si volen reformar el Camp Nou o no. La decisió és prou important perquè tots els propietaris que ho vulguin puguin dir-hi la seva, però compte, perquè l'acceptació del projecte dels gestors del Barça no només implica unes obres llargues i costoses, sinó que també comporta el vistiplau a posar un cognom comercial a l'estadi. Si votes a la reforma, votes a donar permís perquè una empresa de refrescos o d'informàtica o unes línies aèries amb la seu central a Doha, per exemple, es vinculin durant un quart de segle amb el nom del recinte.

En conseqüència, aquells socis que vulguin la reforma però que no estiguin d'acord a vendre el cognom del camp (els experts en diuen title rights ) tenen un problema greu. És per això que potser no seria una mala idea proposar un referèndum amb una doble pregunta (ara ja hi estem avesats). Primera: ¿està d'acord que la junta directiva del Barça impulsi una reforma integral de l'estadi? Segona: ¿està d'acord a vendre els title right s del Camp Nou per finançar una part de la reforma? Amb aquesta doble pregunta la junta donaria l'opció als socis que ho volguessin a votar i no, és a dir, vull la reforma integral però busquem altres fórmules per finançar-la o fem un projecte menys costós, però en tot cas no vull que Coca-cola, Intel o Qatar Airways s'enganxin al nom de l'estadi durant vint-i-cinc anys.

Aquesta opció, ja ho sé, és la romàntica. Els directius i molts experts en administració i direcció d'empreses diran que no hi ha una altra manera d'ingressar cent cinquanta milions d'euros i que l'única alternativa seria endeutar-se molt més del que seria assenyat. Potser tenen raó o potser no. No hi entenc prou. Ara, sí que sé que hi ha molts socis que desitgen veure un estadi reformat, més còmode i modern, però que no volen que el club vengui també el cognom del Camp Nou. Ja van passar pel tràngol de la publicitat a la samarreta i d'aquella transició sibil·lina, via assemblea de compromissaris, entre l'Unicef i Qatar Airways, i ja en tenen prou de vendre la casa a trossos com fan la resta de clubs ( vendre actius, en diuen els entesos).

Crec que si la junta directiva vol que tothom pugui expressar què pensa sobre el projecte del nou Camp Nou -segons el president, la decisió més important per a una generació de culers- hauria de separar la reforma de l'estadi del seu finançament.