ALIANCES A L’AJUNTAMENT

El dilema de Colau: ERC o el PSC

Festeja Bosch però troba més predisposició en Collboni en uns pactes amb incidència en el procés

El  pas al costat d’Artur Mas el 9 de gener a la tarda va frenar el que es donava per fet aquella setmana: un nou escenari electoral al març. Des del veto de la CUP a Mas -i els posteriors dards del ja expresident a l’esquerra anticapitalista-, algunes formacions havien posat en marxa debats interns per madurar eventuals candidatures. Barcelona en Comú també ho havia fet. Ada Colau estava disposada a implicar-se per primer cop en una campanya catalana mentre l’organització que lidera explorava l’opció de bastir una eventual confluència d’esquerres, fins al punt d’iniciar la tria d’un cap de llista. El debat era tan intens que s’havia arribat a la concreció de noms de candidats. Però la renúncia de Mas i la investidura de Puigdemont van esvair l’horitzó electoral. I, sense nous comicis, la via dels pactes al consistori es podia accelerar.

L’equip de l’alcaldessa entén que un govern ampliat facilitaria assolir els objectius programàtics, una via que es vol obrir sense més dilacions

Abans que al Palau de la Generalitat es formalitzés el relleu a la presidència, al despatx d’alcaldia ja feia dies que s’havia pres una decisió: verbalitzar en públic un oferiment a les forces d’esquerres -prioritàriament ERC i el PSC- per formar un govern més ampli i estable a l’Ajuntament, que superés el cicle de turbulències electorals i assegurés un executiu més sòlid que l’actual (11 de 41 regidors). Colau va collar republicans i socialistes en la seva primera conferència al Col·legi de Periodistes (el 12 de gener). Del tercer soci d’esquerres necessari per assolir majoria absoluta, la CUP, se’n sent “políticament i personalment més allunyada”, com admeten al seu cercle de confiança, tot i que l’esquerra anticapitalista s’endevinava abans del 24-M com el soci natural dels comuns. L’equip de l’alcaldessa entén que un govern ampliat facilitaria assolir els objectius programàtics, una via que es vol obrir sense més dilacions. Però al gabinet d’alcaldia també són conscients que la resolució dels pactes a la capital tindrà una incidència en l’ecosistema nacional. El pes de Barcelona en el procés està en joc.

El Born, votació simptomàtica

“És un moment delicat, tant pot passar una cosa com una altra”, admeten al nucli dur l’alcaldessa, conscients que el resultat de les negociacions marcarà un punt d’inflexió en el mandat. “Si volem fer polítiques a quatre o a deu anys vista, hem de tenir un govern estable”, apuntava la mateixa Colau el dia que va explicitar l’oferiment. El dilema de confeccionar un govern amb ERC o el PSC -els republicans ja han advertit que no integraran un tripartit en què hi siguin els socialistes- tensiona totes les organitzacions, començant per Barcelona en Comú.

Els republicans ja han advertit que no integraran un tripartit en què hi siguin els socialistes

“Hi ha veus divergents”, admeten a l’equip de govern municipal. Colau festeja els republicans però troba més predisposició en els socialistes, almenys fins ara. “Tot resulta més fàcil amb el PSC i ens fa por que ERC opti per l’escenari més còmode, que és deixar-nos governar amb els socialistes. Però això escoraria l’espai que representem cap a l’unionisme i no ajuda a convèncer els indecisos amb el procés”, apunta un electe, preocupat pels episodis de “desconfiança” viscuts fins ara amb els republicans, uns recels experimentats també amb el seu líder. L’últim, d’ahir mateix, quan uns i altres van votar en sentit contrari una proposta presentada per ERC perquè el Born Centre Cultural mantingués la línia museística com a espai de memòria històrica de la Guerra de Successió. Barcelona en Comú es va alinear amb C’s, el PSC i el PP a la comissió de drets socials, cultura i esports per tombar la iniciativa del grup d’Alfred Bosch, que avui parlarà a la Cambra de Comerç, on pot aportar claus sobre aliances.

El diàleg pels comptes

En el que coincideixen Barcelona en Comú i els seus potencials aliats és en l’estadi “clau” que representen els pressupostos. Els socialistes (4 regidors) reclamen un “acord en la globalitat”, que inclogui els comptes del 2016, el Pla d’Actuació Municipal (PAM) -full de ruta del mandat- i la confecció del govern. “No tenim vocació de ser crossa de ningú, volem parlar en termes d’igualtat”, exposa a l’ARA el líder del PSC a l’Ajuntament de la capital, Jaume Collboni, que considera “poc intel·ligent” el veto dels republicans al seu grup quan ja hi ha un pacte metropolità de les mateixes forces. “Si no és possible un acord, l’alternativa és una ciutat bloquejada”, sosté el dirigent socialista, avalat tant per la direcció nacional com per la federal per negociar. “Dins del PSC hi ha consens que a la ciutat li convé un pacte d’esquerres. En el fet que li convingui al partit ja no hi ha tanta unanimitat”, afegeix Collboni.

“No tenim vocació de ser crossa de ningú, volem parlar en termes d’igualtat”, exposa a l’ARA el líder del PSC a l’Ajuntament, Jaume Collboni

L’escenari plantejat per Colau també ha generat debat a ERC (5 regidors), partidària d’assegurar la governabilitat -fins i tot per la via d’un pacte estable des de fora-, però amb més dificultats per trobar el consens intern que implica entrar a l’executiu municipal. “No bloquejarem la governabilitat, però tampoc podem compartir un govern amb el PSC”, afegeixen fonts republicanes del consistori, que asseguren que no han rebut cap proposta formal. Tot i que des del grup municipal apunten que la decisió es prendrà “en clau de ciutat”, des de la cúpula nacional d’ERC admeten que un pacte amb Colau “té avantatges però també inconvenients”. L’entesa permetria als republicans tenir un peu a la Generalitat i un altre a l’Ajuntament, i evidenciaria la seva capacitat per establir aliances múltiples per desplegar el programa nacional i social. Però aparèixer com a socis de Colau neguitejaria CDC, ara que Junts pel Sí ha entomat l’inici de la legislatura. El dilema de Colau també és el dels seus socis.

Dos socis potencials i diferents lectures en clau nacional

Barcelona en Comú + ERC: Una aliança que acostala capital al procés

Una entesa de Barcelona en Comú amb ERC –ara mateix, força verda– permetria a Colau enfortir un equip de govern que ha patit per prendre decisions transcendents, tot i que els republicans no li assegurarien una majoria prou àmplia. En clau nacional, l’aliança acostaria l’espai que representa l’alcaldessa –defensora del referèndum però no de la via unilateral– al procés sobiranista que pilota Junts pel Sí. A Barcelona en Comú, una confluència amb diverses sensibilitats, se li ha retret l’ambigüitat en el debat independentista.

Barcelona en Comú + PSC: Un acord que allunya els indecisos del sobiranisme

Mentre que ERC deixa la porta oberta a pactes estables –que no necessàriament impliquen entrar al govern–, el PSC prioritza reforçar l’executiu. Un pacte amb els socialistes exclouria els republicans del govern i, alhora, allunyaria l’espai polític capitanejat per Colau –que aglutina indecisos amb la independència– de l’etapa del procés constituent. El PSC, alineat amb el bloc unionista, fa temps que s’ha apartat del dret a decidir. Collboni, però, veu “compatible” una aliança a Barcelona amb la defensa dels seus postulats en clau nacional.