Llevar-se més d’hora per tenir més llum

Per què retornem a l’horari estàndard cada octubre si tant ens convé l’horari estiuenc

Benjamin Franklin, pare fundador dels Estats Units i ambaixador a França, ja pregonava l’any 1784 que calia llevar-se amb la llum de sol i anar a dormir tan bon punt es feia fosc, seguint la prerrogativa del proverbi anglès “ Early to bed, early to rise, makes a man healthy, wealthy, and wise ” [Anar aviat al llit i llevar-se aviat fa els homes rics, sans i savis]. Va calcular que si totes les famílies de París, que a l’època es llevaven tard i feien activitats fins ben entrada la nit, avancessin els seus horaris sis hores, podrien estalviar en tan sols sis mesos uns 140 milions de quilos de cera per a espelmes.

El sentit de la introducció de l’horari d’estiu va en aquesta mateixa línia. La idea original tenia i té encara com a objectiu aprofitar la primera llum del matí per allargar les tardes i fer que la posta de sol arribi més tard. És a dir, l’hora de la sortida del sol hauria de situar-se propera a l’hora en què la majoria de nosaltres ens llevem, i no pas abans, per no trobar-nos dins el llit mentre a fora ja és de dia. D’aquesta manera, les hores d’oci en acabar les obligacions de la jornada també es poden fer amb il·luminació natural. A l’estiu, quan l’hora de la sortida del sol es va avançant cada cop més, aquesta proposta té tot el sentit del món.

A banda de l’argument de l’estalvi energètic, l’horari d’estiu gaudeix de bona acceptació arreu

Així, un matí de mitjans de juliol, amb el nostre fus horari normal, el sol sortiria a dos quarts de sis, mentre que, gràcies a l’horari d’estiu, surt a dos quarts de set. És força ajustat a la nostra hora de llevar-nos i ens permet allargar la tarda fins a dos quarts de deu. Si situéssim els horaris en l’hora solar exacta, és a dir, dues hores abans, l’alba seria a dos quarts de cinc, així que dormiríem ben bé dues hores plenes amb llum al carrer. Un malbaratament que ens convé evitar.

A més a més del gaudi que ens aporta, a Catalunya, segons dades de l’Institut Català d’Energia, el canvi horari de març a octubre ha suposat un estalvi d’entre 5 i 6 euros per llar gràcies al fet que permet un consum més baix d’energia en il·luminació artificial. En altres zones d’Europa els resultats dels estudis no són tan evidents, ja que l’estalvi depèn dels hàbits de consum energètics locals. Es calcula que amb la introducció de les bombetes de baix consum aquest avantatge és cada cop més estret, tot i que es veu compensat per altres factors com un consum d’energia més baix per refrigeració al lloc de treball.

De fet, a banda de l’argument de l’estalvi energètic, l’horari d’estiu gaudeix de bona acceptació arreu. Les directives europees hi donen suport des del 1981 sense propostes de modificació fonamentals. Caldria preguntar-se, doncs, per què retornem a l’horari estàndard cada octubre si tant ens convé l’horari estiuenc.

Si mantinguéssim l’horari d’estiu, a l’hivern l’estalvi d’energia per l’allargament de les tardes no compensaria el consum per la il·luminació d’una hora extra de foscor al matí; és a dir, l’argument energètic desapareixeria. Però l’avantatge en qualitat de vida (més llum a les tardes, que és quan ens divertim) es mantindria. Per no dir que ens estalviaríem la murga d’haver de fer el canvi dos cops a l’any.

Si l’hora d’entrada a la feina fos més aviat i es respectés l’hora de sortida, també tindríem més hores de sol a la tarda

Les contrapartides de mantenir l’horari d’estiu són principalment dues: una és la foscor als matins i l’altra que ens allunyem encara més de l’hora solar. A mitjans de desembre l’hora de la sortida del sol és al voltant de les vuit amb horari estàndard, però seria a les nou si mantinguéssim l’horari d’estiu. Això vol dir que la majoria hauríem de fer el desplaçament cap a la feina en la foscor absoluta. Des del punt de vista personal, a molts ja ens va bé que sigui fosc, sobretot considerant que avui en dia la majoria treballem dins d’edificis i del sol del matí en gaudim poc. Diversos estudis s’han plantejat la qüestió de si llevar-se en la foscor té incidències en àmbits com els accidents de trànsit o la salut, i no han assolit conclusions rellevants.

Els principals defensors de mantenir l’horari d’estiu són el sector del turisme i el comerç, ja que la llum natural a les tardes permet allargar la temporada i propiciar les activitats d’oci a l’aire lliure també d’octubre a març. L’argument és que, si és fosc massa aviat, fa mandra sortir. Però en aquest país nostre, on l’horari de la jornada laboral és tan allargassat, és possible que la foscor dels vespres no sigui el principal factor. Si l’hora d’entrada a la feina fos més aviat, si la pausa per dinar fos més curta i si es respectés l’hora de sortida, també tindríem més hores de sol a la tarda (i més hores en general). Es tracta, sens dubte, d’una reforma més urgent.

Considereu que, fet i fet, no hi ha cap modificació del fus horari que ens pugui retornar les sis hores de llum que perdem entre estiu i hivern, per molt que ens hi escarrassem. En això hi mana només l’astronomia.