La Tercera Via
Periodista De Catalunya RàdioFitxatges versus austeritat. L’estira-i-arronsa entre les necessitats del primer equip, que reclama reforços al gener -a més d’Aleix Vidal i Arda-, i les estretors econòmiques del club marcarà el que viurem les pròximes setmanes. Luis Enrique no es caracteritza per donar gaires explicacions però cada cop que li pregunten especifica que, des del seu punt de vista, l’equip necessita fitxar. D’arguments, en té. El desgast de l’equip titular en aquest primer tram de temporada, combinat amb una pretemporada irregular, passarà factura. L’equip necessita benzina i qualitat per encarar amb garanties la fase decisiva del curs.
Deu resultar difícil dir-li que no a qui ha guanyat el segon triplet de la història del Barça però el club també té les seves raons. Ve de fer un esforç econòmic milionari per dos jugadors a l’estiu tot i la prohibició de la FIFA. A més, l’equip ha superat una plaga de lesions sense que se’n ressentin ni el joc ni els resultats. I el més important, estan en un escenari de renúncia de la junta si no aconsegueixen reduir l’endeutament tal com marquen els nous estatuts. Per no parlar de la necessitat de reduir el percentatge de salari esportiu, o del fet que just abans de les eleccions es concretés un esforç econòmic per renovar i ampliar el contracte de tot l’ staff del primer equip.
En l’horitzó apareixen dues vies per desencallar aquesta situació de bloqueig. La primera passa per esquivar una gran inversió i explorar una cessió amb opció de compra a final de temporada. Per tant, en l’exercici econòmic següent i no en l’actual. L’altra via passa per Qatar. Haver tancat l’acord de renovació del patrocini hauria suposat un ingrés extra per a aquest mateix curs. I hauria alleujat la situació. Eren aquells dies en què parlàvem de Nolito abans de viatjar a Doha.
El Barça necessita amb urgència tancar el patrocini. Toca negociar, si és possible, amb alguna companyia que ofereixi la quantitat desitjada per patrocinar el triplet i el trident. I si s’arriba a aquest punt (i si s’hi arriba cal actuar tan discretament com sigui possible), bingo! O es canvia d’espònsor o es força Qatar a exercir el dret de tempteig. Però permetria fitxar.
