Els 'longsellers' de Sant Jordi

BarcelonaObservant la primera llista de llibres més venuts aquest Sant Jordi -la definitiva arribarà dijous- es fa evident que, més enllà dels títols que previsiblement podien triomfar, n’hi ha alguns que apareixien als rànquings des d’abans de Nadal. En ficció hi hauria La noia del tren, de Paula Hawkins, tercer més venut en català i primer en castellà -el llibre va sortir el juny de l’any passat-, i en no-ficció Educar millor, de Carles Capdevila, i La màgia de l’ordre, de Marie Kondo -els dos publicats abans de Nadal-, i Sucs verds, de Carla Zaplana, present entre els més venuts des de fa 64 setmanes.

Allargar la venda

Un repte difícil en un entorn en què els llibres duren cap cop menys

Izaskun Arretxe, editora d’Ara Llibres, té experiència a l’hora de trobar longsellers. Fa 11 anys que La maternitat d’Elna, d’Assumpta Montellà, es ven “molt i molt bé”, i en fa cinc que va aparèixer un dels llibres de més èxit de l’editorial, Córrer o morir. “El cas de Kilian Jornet és insòlit -explica-. Vam començar amb una tirada baixa, de 3.000 o 4.000 exemplars. Quan ens vam adonar que allò esclatava va ser pel Sant Jordi del 2012. El vam anar reeditant i el següent Sant Jordi encara era a la llista de més venuts. Coincidia amb La frontera invisible, un altre títol del mateix autor”. De Córrer o morir, Ara Llibres n’ha venut entre 35.000 i 40.000 exemplars. L’edició castellana -a Now Books- també va tenir molta repercussió: “N’hem fet 20 edicions i n’hem col·locat 40.000 exemplars: l’únic que va passar és que el fenomen Jornet va esclatar més tard”.

La màgia de l’ordre, de Marie Kondo, ha ocupat el tercer lloc del rànquing de no-ficció en català. ¿Com s’ho explica l’editora? “El boca-orella ha funcionat molt bé -diu-. No era un llibre pensat per a Sant Jordi ni crèiem que pogués arribar a ser tan gros. Sabem que no és un fenomen passatger perquè des del gener surt a les llistes”. De moment, Ara Llibres ha fet set edicions de La màgia de l’ordre, que corresponen a uns 20.000 exemplars. “La meva teoria sobre els longsellers és que funcionen més en ficció que en no-ficció -aventura-. Els longsellers que van bé per Sant Jordi són llibres que es compren més per a un mateix que per regalar. Els llibres que després de la diada decauen han sigut, normalment, regals”.

Arretxe considera que la crisi ha fet que ara sigui necessari “que els llibres es venguin durant més de temps” i que això “ha incrementat els títols de més pes”. Assenyala un problema: “El sistema de rotació en llibreries cada vegada és més agressiu, però nosaltres hem de lluitar perquè els nostres llibres es quedin més temps als taulells. Des de les editorials cada vegada busquem més el longseller però cada vegada és més difícil mantenir els llibres a les llibreries”.

Emili Rosales, director editorial de Grup 62, ha aconseguit que quatre dels cinc títols més venuts en ficció catalana siguin dels seus segells. En no-ficció n’hi ha dos. Entre ells, el primer, Confessions d’un culer defectuós, de Sergi Pàmies. “La bona notícia d’aquest Sant Jordi és que confirma el nostre projecte editorial, que proposa 150 títols a l’any d’una gran varietat -comenta-. Hi ha uns quants títols que fan de locomotora. La resta no recuperen la venda d’abans de la crisi, que ha fet que s’alenteixi el ritme”. Rosales considera també que “els llibres que arrelen tenen una vida més llarga”. I cita Barcelona. Una biografia, d’Enric Calpena; La maledicció dels Palmisano, de Rafel Nadal, i Algú com tu, de Xavier Bosch. “De les últimes novel·les de Bosch, Nadal i Llach n’hem venut els drets a set, onze i sis llengües, respectivament. Això demostra que, amb llibres d’èxit, la internacionalització de la literatura catalana ja és una assignatura aprovada”, explica.

Lluís Morral, de la llibreria Laie, considera que “les editorials potencien una part molt petita del fons”. I afegeix: “La crisi ha fet que es venguin menys llibres en general però no la concentració de la venda dels títols, que té a veure amb les polítiques editorials”. A Laie, els llibres que ocupen els rànquings per Sant Jordi poden suposar “un 15% de la venda total” -un 7% més que les xifres que dóna el Gremi de Llibreters-, però Morral recorda que “sempre hi ha gent que busca llibres inesperats”. Les biografies i la filosofia han repuntat, almenys a Laie.

Regalar pensament

Educar millor, de Carles Capdevila, prestigia l’educació

La petita editorial Arcàdia va néixer el 2004 amb La idea d’Europa, de George Steiner, i dotze anys després Antoni Munné i Montse Ingla han aconseguit que un dels seus títols ocupés el segon lloc de la no-ficció catalana. “ Educar millor, de Carles Capdevila, va sortir al desembre i n’hem anat fent una reedició cada mes -diu Ingla-. Si bé hi ha una gran complicitat amb els autors del catàleg, amb el Carles ens hem trobat amb un comunicador excepcional”. Afegeix: “Arcàdia és un projecte precari per definició perquè publiquem pensament i en català. Un èxit de vendes d’aquest tipus ens dóna una mica de marge per mantenir-nos fidels a les idees que ens han inspirat”. Del llibre de Capdevila n’han distribuït 25.000 exemplars i és el seu títol més venut. El segueix La idea d’Europa (8.000 exemplars) i Reptes de l’educació en la modernitat líquida, de Zygmunt Bauman (6.000 exemplars). D’ Onze pensadors contemporanis, també de Carles Capdevila, n’han venut 5.000.

Dos èxits amb recorregut

La Campana torna a fer pòdium, i La Galera arrasa en llibre infantil

Des que l’any 2012 el llibre més venut en català va ser L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, de Jonas Jonasson, La Campana ha anat col·locant algun dels seus títols entre els més venuts. Ha passat amb Victus, d’Albert Sánchez Piñol; L’analfabeta que va salvar un país, de Jonasson, i ara amb La noia del tren, que Isabel Martí va publicar al mes de juny. “No m’ho esperava, se’m fa estrany i no m’ho acabo de creure -admet-. Hi ha llibres que van ampliant el seu cercle i arriben a gent que no segueix els suplements culturals. És molt difícil publicar un llibre que funcioni molt bé, perquè és difícil trobar títols amb tantes virtuts i pocs defectes”. Martí recorda que de La pell freda, de Sánchez Piñol, en va acabar venent 150.000 exemplars “quan ningú no sabia qui era”, i que de Wonder, de R.J. Palacio, n’ha col·locat 100.000 perquè “tenia claríssim” que podia agradar. És a les llistes de més venuts des de fa 184 setmanes.

Un cas encara més espectacular és Sant Jordi i el drac, de Roser Calafell i Anna Canyelles: és el títol més venut d’infantil i juvenil des que es va publicar el 2010 a La Galera. El seu èxit es manté des de fa set diades. “Cada Sant Jordi en venem uns 30.000 -comenta l’editora Iolanda Batallé -. No ho he viscut amb cap altre llibre”. Batallé recorda que és el primer projecte que va encarregar quan va entrar a La Galera. “El llibre infantil aguanta molt més als punts de venda que el d’adults -diu-. La col·lecció Tradicions de la Roser ja té 40 llibres i hem aconseguit que les famílies la col·leccionessin: ha sigut una sort i un gran plaer. El que és bonic d’aquesta professió és el misteri”.