OBSERVATORI

Tuva: l’efecte Crimea a la Rússia asiàtica

L’annexió russa de Crimea s’ha fet sentir sobretot a Europa, però també ha generat malestar a l’Àsia central. Al Kazakhstan han saltat les alarmes, ja que aquesta ex-República soviètica compta amb una nombrosa minoria russa concentrada al nord del país i té una frontera de quasi set mil quilòmetres amb Rússia. El president kazakh ha preferit aquesta setmana firmar amb Rússia i Bielorússia un acord per crear la Unió Eurasiàtica per mirar de desactivar vel·leïtats annexionistes de Moscou.

Tanmateix, on es poden notar més els efectes del terratrèmol de Crimea és dins la Rússia asiàtica, en concret, a la República de Tuva. Rússia està constituïda per un total de 21 repúbliques, de les quals cinc són en territori asiàtic. D’aquestes, només Tuva va constituir un estat independent el 1921 després d’expulsar els xinesos. La jove república va ser oficialment reconeguda per Moscou i Ulan Bator fins que tot just abans d’acabar la Segona Guerra Mundial Stalin es va annexionar Tuva com a territori autònom dins la Rússia soviètica. Amb la caiguda de l’URSS, Tuva va esdevenir una república de ple dret, però només si restava dins la Federació Russa. Amb una superfície equivalent a mig Itàlia i poc més de 300.000 habitants, és l’única república russa asiàtica on la majoria dels habitants són autòctons (80%). Gelosos de la seva identitat centreasiàtica, parlen una llengua turca i són seguidors del budisme tibetà.

Durant el final del govern de Gorbatxov i els inicis de la presidència de Ieltsin, Tuva va emmirallar-se en les Repúbliques bàltiques amb l’objectiu de constituir una república independent, malgrat no disposar de la categoria de República soviètica, de la mateixa manera que Txetxènia ho va intentar al Caucas. Els tuvinians van crear un front popular per introduir el 1993 a la seva Constitució un article que els reconeixia el dret a separar-se de la Federació Russa. Aviat l’asfixiant dependència econòmica de Moscou va deixar els somnis secessionistes al congelador i els tuvinians es van adaptar a la legislació centralista de Putin del 2005. Putin i l’actual ministre de Defensa rus, d’origen tuvinià, Serguei Xoigú, van aconseguir desactivar les aspiracions independentistes de Tuva durant una dècada.

Però a Tuva les coses han canviat fa poc. Al seu subsòl s’hi ha descobert la reserva de carbó més important de l’Àsia, que podria capgirar la dependència econòmica de Moscou. Rússia té pressa ara per construir el brancal ferroviari Kizil-Kuragino, que connecti les mines amb el Transsiberià a Krasnoiarsk, i ja hi ha inversor adjudicat a dit tant per a l’explotació de la mina com per a la línia de tren: Ruslan Basimov. Es tracta d’un multimilionari txetxè, que diverses fonts relacionen amb negocis de la màfia i que és part del cercle de Kadírov, actual president de Txetxènia, i naturalment home de confiança de Putin.

Els tuvinians ara són conscients de la seva importància estratègica i molts retornen al sobiranisme de fa vint anys, que els governs centrals de Gorbatxov i Ieltsin van posar contra les cordes. D’altra banda, i contràriament al que pretenia Putin, Crimea els ha fet evident que les fronteres postsoviètiques, les russes també, ja no són ni sagrades ni inamovibles.