La humilitat de l’escriptor

Ara que s’acosta Sant Jordi, amb les llibreries plenes de novetats editorials, es torna a posar sobre la taula la pregunta sobre el sentit de la literatura. Aquest va ser també el tema de l’estimulant conversa entre l’escriptor portuguès Gonçalo M. Tavares i el novel·lista gallec Juan Tallón al Festival MOT, aquest espai literari que des de fa uns anys oxigena i eixampla l’escena cultural catalana.

Deia Tavares a Girona que la literatura és per sobre de tot un mitjà per entendre el comportament humà. Escriure seria així una manera de copsar qüestions eternes de la condició humana com el desig, la violència, la malaltia o la mort. Tavares és un observador meticulós de la realitat, que troba en els gestos de les persones, les seves mirades, els moviments de les mans i fins i tot de les puntes dels dits, el reflex de la seva ànima. El resultat és una literatura poètica i filosòfica que emociona i trasbalsa el lector.

Aquesta voluntat d’interpretar l’entorn és també una reivindicació de la humilitat de l’escriptor. Tot novel·lista s’insereix en un context, beu d’uns autors que l’han precedit i d’una tradició que l’alimenta mentre crea una nova realitat que el projecta cap al futur. Ser conscient que mai serà l’últim ni el primer és la raó de ser de la modèstia de l’escriptor.

Observar el món a través dels gestos i conscients de la història exigeix una mirada atenta. Per això Tavares reivindica la lentitud de l’escriptura. Ell mateix deixa reposar els seus llibres durant anys abans de publicar-los. També la lectura ha de ser un exercici lent i pacient. Perquè la literatura penetri i colpeixi cal parar atenció als detalls, vèncer dificultats, poder avançar i tornar enrere en el text. Si la lectura és ràpida és perquè no hi ha res per digerir. Tavares convida a llegir a poc a poc com una manera d’aturar la velocitat de la societat actual, com una nova forma de percebre i viure el món.

Llegir és així resistir-se als dogmes de la tecnologia i l’economicisme que, junts, imposen la rapidesa, l’eficiència i la utilitat com a valors dominants. Tavares denuncia l’obsessió per quantificar-ho tot i la fascinació per les noves tecnologies, en què la velocitat de la informació ens hipnotitza i acaba sent una nova forma de censura. Les notícies se succeeixen sense fi, sense temps per sedimentar. Amb aquesta velocitat no hi ha memòria possible, i sense memòria l’horror del passat es pot tornar a repetir. Una vegada més, és la humilitat de l’escriptor i del lector: tenim una responsabilitat cap al futur i formem part d’una història llarga. No som els últims ni els primers.

La bona literatura recorda que el progrés tècnic no implica sempre un progrés humà. Les novel·les parlen de la guerra i de l’amor, de la destrucció i de la bellesa, de la intimitat i la relació amb els altres, del mal i la bondat. Lluny del soroll i la velocitat imperants, els bons llibres ajuden a formular les qüestions essencials i a preguntar-se pel vertader sentit de l’existència humana.