Salut i estrès: els altres impactes del canvi climàtic

L’odissea cap a Occident no només l’emprenen persones que fugen de guerres

Aquesta setmana, l’Acord de París contra el Canvi Climàtic superarà els dos llindars de ratificació (55 països que representessin més del 55% de les emissions globals) que exigia la seva entrada en vigor, prevista per al 7 de novembre. I, precisament, fa uns dies, i per enèsima vegada, un informe solvent publicat pel Programa d’Investigació del Canvi Climàtic Global dels Estats Units ens alertava sobre l’augment de l’escalfament planetari induït per l’home i sobre els perjudicis que té per al medi ambient, la salut humana i l’economia.

El canvi climàtic arrossega tot un seguit de fenòmens nefastos: les temporades de calor s’allarguen perquè l’increment de les concentracions d’efecte hivernacle causa una pujada de la temperatura. Són realitats indubtables i el caldo de cultiu ideal, per exemple, per a les espècies exòtiques. La calor d’aquest estiu ha superat de molt tota “temperatura de confort” i els que hem fet el mandra per la costa mediterrània hem constatat amb preocupació la proliferació desbordant de meduses. Les conseqüències de l’escalfament antropogènic de la Terra, ja ho sabem, són devastadores per a l’economia i per al progrés dels països.

Les conseqüències de l’escalfament antropogènic de la Terra són devastadores per a l’economia i per al progrés dels païso

Els anomenats “grans incendis forestals” no són casualitats atzaroses, i augmenten les emissions de partícules i de precursors d’ozó, que causen efectes adversos en la salut. A més, les previsions optimistes auguren un increment anual, fins a finals de segle, de desenes de milers de morts prematures relacionades amb les onades de calor extremes de l’estiu. La falta d’aigua i les sequeres, les malalties transmeses pels mosquits, els huracans més intensos i duradors, les tempestes torrencials, les inundacions, els esfondraments del gel, la inevitable pujada del nivell del mar i l’augment de l’onatge, tot comporta riscos imminents per a la salut, el benestar i l’equilibri psicològic. La degradació de l’aire que respirem, ja sigui a l’aire lliure o a cobert, afecta els sistemes cardiovascular i respiratori humans. Unes concentracions i unes temporades de pol·len més elevades i més llargues augmenten la sensibilització al·lèrgica i els episodis d’asma. Els semblo apocalíptica?

La dolorosa odissea cap al miratge d’Occident no només l’emprenen les persones que fugen de les guerres en què estan immersos els seus països. També hi ha moltes persones que fugen de les duríssimes condicions i repercussions del canvi climàtic als seus països. Es tracta d’un enorme magma de persones que pateixen (segons els darrers recomptes, des de l’any 2000 fins avui han mort en aquest intent 32.000 immigrants), cosa que ens ha d’esgarrifar, però no només perquè morin en grans quantitats. Una proporció molt significativa desenvolupa severes disfuncions psicològiques: ansietat, depressió, desesperança, por profunda, insomni, malsons... Un quadre de símptomes que poden esdevenir crònics i que invaliden greument les persones. I, esclar, els més perjudicats són els més vulnerables: els infants i les dones embarassades. Però també els socorristes d’intervenció ràpida. No cal ni dir que, arran d’aquest fenomen migratori, molta gent, instal·lada o no en la legítima comoditat occidental, se sent envaïda i insegura, i així la ultradreta puja com l’escuma a Europa i els EUA.

Els desastres naturals dels nostres temps són molt més severs en freqüència, intensitat i durada, i, sobretot, molts són causats per la mà dels humans

Al món sempre hi ha hagut desastres naturals, però els dels nostres temps són molt més severs en freqüència, intensitat i durada, i, sobretot, molts són causats per la mà dels humans. Els impactes són costosíssims, tant en termes de vides perdudes com en degradació del medi ambient i en danys econòmics (destrucció de béns, pèrdua d’infraestructures i serveis públics…). És fàcil d’entendre que els desastres naturals poden tenir efectes en la salut, però també cal tenir present que les seqüeles psíquiques que produeixen són sovint espantoses.

La importància de l’informe referit, doncs, es concentra en bona mesura en l’extens capítol que dedica a la relació entre canvi climàtic i salut psíquica i benestar de les persones. S’hi troben a faltar, però, propostes polítiques. Potser sorgiran de la primera conferència internacional sobre la construcció de resiliència personal i psicosocial per al canvi climàtic, que tindrà lloc aquest novembre a Washington liderada per la International Transformational Resilience Coalition, un equip d’investigadors i metges que s’esforcen per ajudar la gent a adquirir la capacitat de desafiar la incertesa i el trauma.

Els mitjans de comunicació haurien de donar màxima visibilitat a tots aquests estudis, malauradament fonamentals. Però, com s’ha posat de manifest aquesta setmana, l’actuació dels governs i dels estats és imprescindible si de debò volem garantir el benestar de la població de tot el món.