LA INVASIÓ SUBTIL

Que bé que s’explica!

Encara que en el judici no tot sigui clar i català, ningú pot dir que no s'està assabentat de res. En tot cas, pot dir que no entén res, però això també es fa difícil de creure

A l’últim Salvados l’assessor d’Inés Arrimadas ens va regalar el secret de l’èxit de la líder de Ciutadans: “Has de tenir clar que és una qüestió d’actitud. La gent, al final, pensa: «Doncs no m’he assabentat de res, però que bé que s’explica»”. Mec! Sí que és veritat que ara tothom s’ha assabentat (mai és tard quan arriba) de l’estratègia dels taronges, però quan percebem bé el que es diu ¿és que ens en assabentem?

Sabem que no podem dir que “no ens enterem de res”, perquè tenim molt clar que enterar-se és un castellanisme que no surt als diccionaris i que, a més, la majoria percebem com a tal (ho dic perquè aquestes dues coses no sempre van juntes).

Però, com passa sovint (i per què no hauria de ser així?), no té un únic equivalent en català, i això fa que les traduccions massa automàtiques trontollin. A més, podríem dir que en castellà funciona molt bé l’expressió fixada “ ¡Que no te enteras!”, i això encara la fa més difícil de traduir (i atractiva per fer una gracieta).

¿Creieu que aquests dies de judici en moltes cases s’ha sentit “Apuja el volum de la tele que no m’assabento de res”? Més aviat no. L’essencial en aquest cas és diferenciar el significat d’ informar-se o tenir coneixement del de percebre bé el que es diu o el sentit i l’abast del que es diu. En castellà, tots dos coincideixen en enterarse, però en català no. No és el mateix assabentar-se que entendre (i sovint senzillament percebre). És a dir, seguint el consegliere d’Arrimadas, en un cara a cara polític no guanya qui convenç el públic amb el que diu, perquè el públic no entén res, sinó qui el convenç que s’explica bé. Tant li fa si els contendents no saben què es pesquen, només cal que aconsegueixin aparentar que ho saben. Diria que no hi ha cap manera més clara de dir-nos a tots trossos de quòniam (polítics inclosos).

A aquest ús poc encertat d’ assabentar-se també hi contribueix el fet que no sigui un verb gaire corrent en la llengua col·loquial, almenys dels parlars del Principat. Per això ens costa tant fer-ne un ús apropiat. De fet, com ens informa reveladorament el DCVB, “aquest mot arcaic ha estat restaurat en el llenguatge literari modern”, és a dir, que fa relativament poc que l’hem recuperat del català antic. Benvingut sigui, i tant. Però potser ens cal pràctica per no col·locar-lo on no toca només perquè sona molt català. ¿Ho sentiu, enteradillos?

No patiu. Soc plenament conscient que ara soc jo qui ha recorregut a la gracieta poliglota. I és que el col·loquial (castellà) també ha creat un derivat d’ enterarse que ha fet fortuna: enterado. I, com és previsible, en català els enterats abunden. Setciències i saberuts ens van bé per substituir-los quan parlem de gent que es pensa que ho sap tot. A Twitter, per exemple, aquests últims estan triomfant. Vull dir la paraula, no ells, malgrat que cada dia n’hi ha més, sobretot de relacionats amb la llengua.

Per sort, ni aquests s’han atrevit a criticar Junqueras i Forn perquè han declarat en castellà. Tenint en compte que del que es tracta és que tothom s’assabenti de tot alhora i, sobretot, que tot s’entengui bé, és del tot comprensible que els presos hagin decidit aprofitar que tenim el dret i el deure de ser bilingües. Com sabem, malauradament no tots els espanyols poden dir el mateix.