JOCS OLÍMPICS

Pirineus-Barcelona busca el suport popular

La candidatura arriba al tram decisiu amb optimisme de cara a organitzar els Jocs d’Hivern del 2030

“Els Jocs del 2030? Tenim més opcions de les que ens pensem. Això sí, hem de ser cautelosos”, comenta un dels responsables de Pirineus-Barcelona. Saben que no és un repte fàcil i que caldrà remar molt, però a pocs mesos que es formalitzi la candidatura al Comitè Olímpic Internacional (COI) es respira un ambient d’optimisme. En un màxim de quatre anys se sabrà si Catalunya té l’honor de tornar a acollir uns Jocs Olímpics. En aquest cas, d’hivern.

Encara falten unes setmanes perquè s’acabi de tancar el dossier que s’entregarà al COI. Són dies per fer els últims retocs a un projecte que s’ha anat configurant de bracet amb el mateix organisme olímpic, amb reunions periòdiques en territori català i a Lausana. Algunes coses, però, ja són segures. Tindrà tres seus, una a Barcelona, l’altra a la Cerdanya i una tercera a la Vall d’Aran. A la capital catalana s’hi farà la cerimònia inaugural o la clausura i acollirà les proves de gel. Als Pirineus hi haurà les de neu.

Pirineus-Barcelona es veu “beneficiada”, assegura Gerard Figueras, secretari general de l’Esport i director del programa de preparació de la candidatura, pels canvis impulsats pel COI a través de l’Agenda Olímpica 2020. Entre d’altres, que els Jocs poden ser a més d’un estat -s’obre la porta que el Pirineu francès aculli alguna de les proves-, i que es defugi de grans infraestructures, que s’adaptin al territori. A més, a partir d’ara la candidatura la pot liderar un govern regional, i no només un ajuntament. Això és el que va passar fa tres anys, quan la Generalitat va agafar les regnes d’un projecte que inicialment liderava Barcelona. Per això el nom oficial és Pirineus-Barcelona, i no al revés.

Els responsables del projecte parlen amb confiança d’una proposta olímpica que avança amb pas ferm, sense interferències polítiques. “Fins ara hem passat per un 155, un govern del PP i un del PSOE, i ningú ens ha parat els peus. Al contrari, ens han dit que seguim endavant”, assegura una veu autoritzada que afegeix que el fet que Madrid recuperi el somni olímpic no significa un entrebanc. A més, la candidatura es carrega d’arguments perquè la ciutat japonesa de Sapporo pretén organitzar els Jocs d’Hivern deu anys després que Tòquio hagi organitzat els d’estiu. Mentre que, si guanya Salt Lake City, significaria que els Estats Units n’organtizen dos de consecutius, després de Los Angeles 2028. Això sí, la proposta catalana té un punt dèbil, i és que quatre anys abans els Jocs d’Hivern seran a Milà, i es trencaria la norma no escrita que diu que cada edició ha de ser en un continent diferent. L’altra candidatura, si s’acaba presentant, estaria formada per Àustria i Alemanya.

Però, més enllà de les rivals, els responsables de Pirineus-Barcelona asseguren que l’èxit de la seva proposta passa, sobretot, pel suport popular. Ara mateix la gent veu amb bons ulls aquesta candidatura -segons un estudi intern-. Ara bé, hi ha el temor que les coses canviïn. Per això no es cansen d’insistir que es tracta d’un projecte noble.

“Els avantatges respecte de les ciutats candidates és que per a nosaltres els Jocs no són un fi en si mateix, sinó que l’objectiu és potenciar el territori per revitalitzar les zones de muntanya. És una estratègia de país”, afegeix Figueras. En una visita al CAR de Sant Cugat -que també s’adaptarà a la pràctica d’esports d’hivern-, insistia que la voluntat era “donar valor als Pirineus, no només com un lloc d’esquí, sinó com un espai d’activitats de muntanya a l’aire lliure que no té res a envejar als Alps”.

Els Jocs s’autofinançaran

Els Jocs tenen un pressupost de 1.300 milions d’euros, però no se’n gastarà “ni un” en diners públics. 900 milions aniran a càrrec del COI, i els 400 restants els abonarà el comitè organitzador, que té calculat recuperar-los amb la venda d’entrades, marxandatge o patrocinadors, entre d’altres. A més, no es preveu fer cap operació immobiliària addicional, ni tan sols per acollir la vila olímpica, que s’ubicaria en promocions de protecció oficial ja planificades -a Barcelona, a la Marina del Prat Vermell-. En total, els Jocs preveuen la presència d’uns 3.000 esportistes i al voltant de 10.000 visitants estrangers.

Tampoc suposaran, asseguren, la construcció d’infraestructures faraòniques. L’únic gran canvi tangible seria la instal·lació d’un pavelló de gel, que s’ubicaria a l’actual Palau d’Esports de Barcelona. Però es tracta d’una obra promoguda paral·lelament per l’ajuntament barceloní per respondre a un “dèficit històric” de la ciutat. Les proves de velocitat sobre gel es farien a un dels pavellons de la Fira de Barcelona, i es desmuntaria després dels Jocs. De la mateixa manera que també serà desmuntable la pista de skeleton, que s’ubicarà als Pirineus.