CRÍTICATV

La dura vida del col·laborador

MÒNICA PLANAS
MÒNICA PLANAS

Aquesta setmana a Espejo público vam presenciar un fenomen curiós: el del col·laborador que durant la temporada regular serveix d’analista polític i a l’estiu t’aporta miscel·lània de farciment.

És el cas de Joan Guirado, periodista especialitzat en política, coneixedor dels passadissos del Congrés, col·laborador freqüent d’ Espejo público i reporter esporàdic del programa en afers del Procés. Quan Puigdemont va sortir de la presó d’Alemanya, per exemple, Guirado formava part dels periodistes que l’esperaven a la porta. Seva és la frase irònica “ Puigdemont sale comido ” advertint Susanna Griso que la cosa anava per llarg, veient que la compareixença del president sobrepassava l’hora de dinar.

Aquest dijous, Joan Guirado, al més pur estil Jekyll i Hyde, va mostrar la seva nova faceta com a cronista de color. L’analista polític es convertia en intrèpid protagonista. Van connectar amb la redacció d’Antena 3 a Barcelona i va aparèixer Guirado amb un aspecte molt diferent de l’habitual. Samarreta llampant, barba d’uns quants dies i el cap afaitat. Volia explicar en primera persona com li havia anat una operació d’implant de cabell en una clínica d’Istanbul. El periodista polític ha decidit combatre la seva alopècia i, per fer-ho, va gravar tot el procés amb el telèfon mòbil per poder explicar la seva experiència a la televisió.

La presentadora d’estiu d’ Espejo público i la resta de tertulians i col·laboradors van presenciar l’epopeia de Joan Guirado a Turquia. La història la va començar a gravar tot just aterrar a l’aeroport d’Istanbul. Ens explicava que el recollirien i el portarien a la clínica per iniciar tot el procés. Vam veure com li afaitaven el cap, li pintaven la zona de futur creixement capil·lar, li anestesiaven la closca, li implantaven els fol·licles i li embenaven el cap. Després, des de la redacció de Barcelona, ensenyava encara les cicatrius del clatell d’on li havien tret la matèria primera que es convertiria, setmanes després, en mata de cabell uns centímetres més amunt.

Guirado explicava els avantatges d’aquella intervenció, el cost que li havia suposat, els serveis complementaris que incloïa la despesa, la diferència de preu amb Espanya. Des del plató, col·laboradors i tertulians li feien una mica de broma i fins i tot li van preguntar si acabaria amb la frondositat capil·lar de Puigdemont.

Se li ha de reconèixer a Guirado la transparència explicativa i, sobretot, que no publicités el nom de la clínica en benefici propi.

Analista polític a l’hivern, reporter entregat a l’estiu. Especialista en Congrés en temporada regular, protagonista presumit a les vacances. La dura realitat del periodista autònom, les desventures del freelance que no té mai descans, ni tan sols quan s’implanta cabell. Les circumstàncies de ser periodista al segle XXI: tot s’aprofita, fins i tot l’alopècia, per aconseguir treure el cap.