CRÍTICA DE TV

L’esperpèntic bany de masses dels reis d’Espanya

'Audiencia abierta' de La 1 va néixer arran de la davallada de popularitat de la casa reial

El programa Audiencia abierta de La 1 és l’espai setmanal destinat a la informació de la casa reial. Va néixer arran de la davallada de popularitat de la institució, just després de l’escàndol de la cacera d’elefants de Joan Carles. Des d’aleshores, el programa posa al dia els espectadors sobre l’agenda dels monarques i les notícies que tenen a veure amb el càrrec, amb un to narratiu i un guió força carrincló i antic. Fa dos dissabtes el programa s’afanyava a desmarcar Felip VI dels escàndols del seu pare assegurant que el seu volia ser un regnat “més modern i transparent”. Aquest dissabte, amb la gira postcoronavirus dels reis per les diferents comunitats autònomes, les escenes que mostrava el programa resultaven esperpèntiques perquè es desvivien per incloure-hi l’entusiasme popular per la visita de Felip VI. A les illes Canàries i a les Balears els reis van passejar per la zona de platja i van provocar una expectació que convertia la situació en una comèdia lamentable. Els reporters del programa entrevistaven els súbdits més eufòrics. “¡Nos hemos saludado con el codo y yo le he dicho «¡Viva la madre que te parió!»” exclamava un home suat i amb la mascareta torta. El reportatge feia èmfasi en la voluntat de la institució d'aproximar-se a la ciutadania mantenint les precaucions sanitàries. “Los bañistas bromeaban desde la orilla”, deia la veu en off mentre ensenyaven la gent neguitosa a la platja intentant cridar l’atenció dels il·lustres visitants. Els monarques no es van poder remullar els peus però van permetre’s un bany de masses històric. Una àvia agraïa la visita: “¡Claro! ¡Esto le da valor a la isla!” El programa destacava l’interès de Felip per la recuperació econòmica dels restaurants: “A uno de los pocos abiertos se acercó para conocer la situación. La dueña lo agradeció invitándoles a una tapa”, i vèiem el matrimoni reial agafant un tros del que semblava una llonganissa d’un platet. Ensenyaven que Felip havia firmat fins i tot una pilota del Betis a un veí, i l’home, atabalat, explicava com se li havia acudit aquella petició. La gent, amb banyador i mascareta, corria amb dificultats per la sorra com si fugís d’un tauró per arribar al passeig, fer fotos als monarques i dir-los qualsevol tonteria: “¡Esta playa es mejor que la de Ribadesella!”, exclamava un home a Letícia. Els banyistes acabaven fent un cercle curiós, mig despullats, al voltant de la sorra mentre els donaven conversa. “¡Yo soy uruguayo!”, li cridava un. Una dona alemanya entusiasmada els cridava per dir-los que era l’aniversari del seu fill i els ensenyava la criatura. Els reis s’acostaven a felicitar el nen. Quan marxaven, vèiem la senyora abraçant emocionada el seu fill com si els hagués tocat la loteria.

Un panorama penós al més pur estil Bienvenido, Mr. Marshall amb aires de neteja d’imatge pròpia d’una estratègia de comunicació de la dictadura. És la versió actual de Fraga i la platja de Palomares. Si aquest és el regnat modern i transparent que prometen, riurem.